Setge de Tiberíades: diferència entre les revisions

[[Guiu de Lusignan]] va esdevenir [[rei de Jerusalem]] el [[1186]] pel dret al tron de la seva esposa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil•laSibil·la]] després de la mort del seu germà [[Balduí IV de Jerusalem]]. El [[Regne de Jerusalem]] estava políticament dividit en dues faccions: la ''facció de la cort'', amb el propi Guiu, Sibil·la i d’altresd'altres parents i aventurers nouvinguts al regne, com [[Reinald de Chatillon]], així com [[Gerard de Ridefort]], Gran Mestre dels Cavallers [[Templer]]s i la ''facció dels nobles'' liderada per [[Ramon III de Trípoli]], el qual havia esdevingut regent durant la infància de Balduí IV i s’havias'havia oposat a la successió de Guiu al Tron de Jerusalem. Contrariat pel resultat de la mateixa, Ramon, en comptes de seguir les passes d’altresd'altres barons i cavallers dels regnes cristians, que van afanyar-se a acudir a [[Jerusalem]] a prestar obediència al nou rei, va remuntar la Vall del [[riu Jordà|Jordà]] en direcció a [[Tiberíades]]<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 189 Walker and Company, 2006</ref>. La situació entre Guiu i Ramon esdevingué tan tensa que quasi gairebé va derivar en guerra oberta entre tots dos, de tal manera que Guiu va pretendre assetjar Tiberíades, una fortalesa que pertanyia a Ramon i que estava comandada per la seva esposa [[Eschiva de Bures]]. Finalment, la guerra es va evitar en última instància gràcies a la mediació del partidari de Ramon, [[Balian d'Ibelin]].

Entretant, els estats musulmans que rodejaven els [[Estats croats]] s’haviens'havien ajuntat sota un mateix govern, gràcies a [[Saladí]]. Saladí havia estat nomenat visir d’[[Egipte]] el [[1169]] i ben aviat va governar aquest territori com a soldà. En 1174 va imposar el seu govern a [[Damasc]], tot estenent la seva autoritat a [[Alep]] l’anyl'any 1176 i a [[Mossul]], cap el [[1183]]. Per bé que els creuats liderats per Balduí IV havien derrotat Saladí a la [[Batalla de Montgisard]] l’anyl'any [[1177]], l’escenaril'escenari del [[1180]] esdevingué una difícil treva per a tots dos bàndols, la qual va ser trencada per les incursions de [[Reinald de Chatillon]] sobre les caravanes dels musulmans que viatjaven a través de la [[Transjordània]]. Per si això fos poc, Reinald va també va amenaçar d’atacard'atacar la ciutat de [[la Meca]], a la [[Península Aràbiga]].

Quan Guiu va ser coronat rei, Ramon va acordar una treva per separat amb [[Saladí]] i l’anyl'any [[1187]] va permetre el sultà enviar un exèrcit al nord del Regne de Jerusalem. Al mateix temps, una ambaixada que marxava de [[Jerusalem]] a [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] per tal de negociar un tractat entre Ramon i Guiu va ser atacada i vençuda en la [[Batalla de Cresson]], l’1 de maig de 1187 per una petita força musulmana sota el comandament de [[Al-Afdal ben Salah al-Din|Al-Afdal]]. Ramon, vençut pels remordiments va afanyar-se a reconciliar-se amb Guiu, el qual va convocar totes les forces de l’exèrcitl'exèrcit del regne i es va disposar a marxar cap el nord a trobar-se amb [[Saladí]].

[[Saladí]], disposat a enganyar [[Guiu de Lusignan]] tot fent-lo desplaçar-se lluny de les fonts de [[Seforis]] va encapçalar personalment el setge de la fortalesa de [[Ramon III de Trípoli]] a [[Tiberíades]] el [[2 de juliol]] mentre el gruix de l’exèrcitl'exèrcit musulmà romania a [[Kafr Sabt]]. La guarnició de Tiberíades va tractar de pagar Saladí per que aixequés el setge, però va rebutjar-ho argumentant que ''quan la gent s’adonas'adona que tenen un oponent al qual no és possible de comprar amb diners, esdevenen temerosos de perdre-ho tot a conseqüència de la guerra i a llavors, en comptes de diners, t’ofereixent'ofereixen terra. Però el servent només els ofereix, a canvi, l’espasal'espasa...'' Aquell mateix dia la fortalesa va caure.

Una torre va ser minada i així que hi va caure les tropes de Saladí van entrar tumultuosament a través de l’esquerdal'esquerda matant tots els resistents i prenent presoners. Esquiva, la muller de Ramon va resistir assetjada a la ciutadella.

Guiu de Lusignan i Ramon III de Trípoli es van trobar a [[Sant Joan d'Acre]] amb el gruix de l'exèrcit croat composat d’unsd'uns 1.200 cavallers, un major nombre encara d’efectiusd'efectius de cavalleria lleugera, probablement 10.000 soldats d’[[infanteria]] reforçats per [[arquer]]s de la flota mercantil italiana i un gran nombre de [[mercenari]]s (incloent-hi turcòplotes, arquers mercenaris turcs a cavall) manllevats gràcies a la col•laboraciócol·laboració econòmica del rei [[Enric II d’Anglaterrad'Anglaterra]]<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 190. Walker and Company, 2006</ref>. També hi acompanyava l’exèrcitl'exèrcit croat la relíquia de la ''[[Vera Creu]]'' transportada pel [[Bisbe d’Acred'Acre]], el qual marxava en lloc del [[Bisbe de Jerusalem]], el Patriarca Heracli, que estava malalt. Quan Saladí començava a minar l’estructural'estructura de la ciutadella va rebre la notícia que Guiu estava desplaçant l’exèrcitl'exèrcit franc cap a l’estl'est. Els croats havien empassat l’esquerl'esquer.

La decisió de Guiu de deixar la seguretat de les seves defenses s’esdevingués'esdevingué a conseqüència del consell de guerra celebrat pels croats la nit del 2 de juliol. D’acordD'acord amb informacions relatives al que s’havias'havia tractat a la reunió va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Sembla ser que Ramon va argumentar que una marxa d’Acred'Acre cap a Tiberíades era exactament el que Saladí volia mentre que Seforis constituïa una forta posició defensiva per als croats. A més, Guiu no havia de preocupar-se per Tiberíades, la qual tot i ser una possessió personal de Ramon, ell tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. En resposta a aquest argument i a desgrat de la reconciliació Ramon va ser acusat de covardia per [[Gerard de Ridefort]], desitjós d’espolsard'espolsar-se la derrota a la [[batalla de Cresson]] i per Rainald, els quals van influir Guiu decisivament per tal d’atacard'atacar-hi immediatament.

Així, Guiu va ordenar l’exèrcitl'exèrcit marxar contra Saladí a Tiberíades, exactament el que aquest havia calculat, que resultaria més definitiu derrotar els croats en una sola batalla a camp obert que no assetjant les seves fortificacions, i així va ser a la [[batalla de Hattin]] el [[4 de juliol]]. El [[5 de juliol]], després de la batalla, Saladí va recòrrer els deu quilòmetres que el separaven de [[Tiberíades]] i va assetjar la ciutadella guardada per la Comtessa [[Eschiva de Bures]], que finalment va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva família, seguidors i pertinences.

A mitjans de setembre, Saladí havia pres [[Sant Joan d’Acred'Acre]], [[Nablus]], [[Jaffa]] ([[Joppa]]), [[Toró]], [[Sidó]], [[Beirut]] i [[Ascaló]]. [[Tir]] va salvar-se per la fortuïta arribada de [[Conrad de Montferrat]]. [[Jerusalem]] va ser defensada per la [[Sibil·la de Jerusalem|Reina Sibil•laSibil·la]], el Patriarca Heracli i [[Balian d'Ibelin]], els quals, al seu torn, van negociar la [[Setge de Jerusalem (1187)|rendició de la ciutat]] amb Saladí.