La '''Tetrarquia''' és un nou sistema ideològic, polític i d’administratiud'administratiu que estableix [[Dioclecià]] a l’Imperil'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial. Un [[August]] i un [[Cèsar]] a orient i un August i un Cèsar a occident.
== El model Tetràrquic ==
* Raó política: les agressions dels bàrbars al [[limes]] i les usurpacions de poder continues durant la [[crisi del segle III]] va fer necessari un nou model polític amb diferents centres de poder, àrees d’influènciad'influència i potestat decisòria cercant l’eficàcial'eficàcia i la multiplicació per quatre de l’autoritatl'autoritat imperial.
* Raó d’ideologiad'ideologia religiosa: el poder imperial serà investit d’unad'una mística religiosa convertint-se els dos primers Augusts, Dioclecià i [[Maximià]] i els seus adoptats, en fills de Herculius i Iouius i per tant legitimar la seva inspiració per la gràcia divina.
* Raó dinàstica: amb l’objectiul'objectiu d’evitard'evitar usurpacions i inspirant-se en la [[dinastia dels Antonins]]. Es crea una família imperial divina basant-se en el principi d’[[Optimus Princeps]]. L'elecció del successor a August serà a través de l’adopciól'adopció, d’acordd'acord amb el principi que legitima la capacitat i no el parentiu.
Les [[reformes de Dioclecià]] van donar lloc a la Tetrarquia i a una reforma exhaustiva de l’Imperil'Imperi Romà en l’àmbitl'àmbit polític, militar, fiscal, territorial, administratiu i religiós.
