Zapoteca: diferència entre les revisions

Els '''zapoteques''' són un grup de [[Pobles indígenes de Mèxic]], que es diuen '''binni zaa''' “el"el poble nadiu”nadiu" o “el"el poble del núvol”núvol". Són més coneguts pel derivat de la paraula [[nàhuatl]] ''tzapotecatl'' que en [[català]] “poble"poble de l’arbrel'arbre zapote”zapote", primer nom donat pels [[asteca]] als habitats d’[[Oaxaca]]. Formen un grup amb els [[chatino]], i alguns els inclouen amb els otomangue. El president mexicà [[Benito Juárez]], un amerindi zapoteca, va ser el primer president amerindi del continent americà.

* ''Zapoteques de les Valls Centrals'', o ''binnizà'', que viuen al centre de la vall d’Oaxacad'Oaxaca (Mitla i Tehuantepec).

* ''Zapoteques de l’Istmel'Istme de Tehuantepec'', o ''ben zaa'', que viuen a Tehuantepec.

També hi ha colònies zapoteca fora d’Oaxacad'Oaxaca, com Colonia Danta Maria, formada per immigrants a la [[ciutat de Mèxic]].

Durant el període colonial espanyol foren reduïts a pagesos per tal que paguessin tribut, i avui dia encara són predominantment vilatans i agricultors artesans. La seva cultura també ho és, ja que la llengua només es parla a la llar i al camp. La seva cultura moderna és similar a la del [[Mèxic]] rural, una complexa amalgama espanyol-mexicà-indígena. La seva cultura, però, és la predominant a l’istmel'istme de Tehuantepec. La dona es dedica al comerç, és activa i molt relacionada socialment, aprticipa en la política i té certa independència domèstica. Hi ha moltes mares solteres, i els ''unochis'' (homosexuals) són respectats i vistos com a un més del grup. Encara que van convertir-se a la religió catòlica dels conquistadors, algunes costums i creences antigues sobreviuen, com les ''velas'' (festes) barrejades amb cristianisme, on les ''yoanas'' i la ''yoana gola'' se n’encarreguenn'encarreguen de tot.

Des dels anys 70 molts han emigrat a les ciutats de Mèxic i als Estats Units. Durant aquests temps, moltes viles de la vall Zapoteca, com Teotitlán del Valle, s’hans'han especialitzat en producció de manufactures, per les que són coneguts a nivell nacional i internacional, cosa que els ha donat un cert orgull de llur herència que s’has'ha manifestat en el desenvolupament de programes per tal de preservar-ne la llengua i els costums. Una altra cituat important per aquest motiu és Juchitán, a l’istmel'istme.

En general, han mantingut la seva cultura, llengua i tradicions, i han participat en el moviment obrer i sindical. Un zapoteca, Cabrera Guzmán, fou dirigent nacional del sindicat del petroli del 1980 al 1990, i Demetrio Vallejo fou un important sindicalista ferroviari. També controlen la Unión de Comunidades Indígenas de la Zona Norte del Istmo ([[UCIZONI]]), amb el seu cap Carlos Beas. Les dones zapoteca dominen el comerç de la zona amb [[Guatemala]]. Matías Romero (80.000 habitants, el 50 % indis) és la seu d’UCIZONId'UCIZONI, que agrupa 60 comunitats, i presidida per zapoteques i [[mixe]]s. UCIZONI vol respectar els drets humans, l’úsl'ús de les llengües indígenes, impulsar activitats econòmiques, es preocupa per l’organitzaciól'organització, el finançament i l’activismel'activisme sindical. Oficialment, la seva llengua és oficial i l’ensenyamentl'ensenyament ha de ser bilíngüe, però de fet no es fa.

Avui dia viuen 777,253 zapoteques a [[Mèxic]]. La majoria (65,1 %) encara parla la seva llengua, anomenada '''didxa'za''' “paraula"paraula del núvol”núvol", però amb moltes diferències dialectals (alguns lingüístes en consideren 45). L'[[castellà|espanyol]] té la funció de ser ''lingua franca'' entre els diversos dialectes si aquests són mútuament inintel·ligibles.