Mirlitó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m canya (planta)| |
||
Línia 9:
==Tipus de mirlitons==
Hom distingeix tres tipus de mitlitons. El més simple, el 'mirlitó lliure' és una pinta recoberta amb un paper; ja l'esmenta -l'any 1511- Arnolt Schlick al seu 'Spiegel der Orgelmacher' i apareix representat gràficament com a 'pettine' per Filippo Bonanni l'any 1722. La 'trombetta di canna' que també descriu Bonanni és un tub de [[canya (planta)|canya en el qual la paret de la canya s'ha arribat a rebaixar tant que esdevé una membrana prou fina com per vibrar.
Des del punt de vista musical són més importants els 'mirlitons de recipient' en els quals la membrana es combina amb un ressonador que amplifica el so. Entre aquests hi ha la 'flauta d'[[eunuc]] que [[Marin Mersenne]] descriu a la seva 'Harmonie Universelle' (1636), i altres instruments desenvolupats a finals del [[segle XIX]] com el ''bigòfon'' (en forma de [[saxòfon]]), el ''cantòfon'' (amb forma d'[[instrument de metall]]), i el '''kazoo'''. La 'dansa dels mirlitons' del [[ballet]] [[El trencanous]] de [[Txaikovski]] ([[1892]]) es refereix a aquests mirlitons emprats per la mainada com a joguines, però que també eren emprats a la música de [[vaudeville]] i al [[jazz]] primerenc.
El tercer grup comprèn uns instruments que produeixen el seu so real però empren la membrana com a element per a distorsionar-lo. [[Marin Mersenne]] suggeria que els [[registre (música)|registres]] de l'[[orgue]] es podia equipar amb una membrana. La 'flauto di voce' o 'Patent Voice Flute' que van construir a partir de 180 els constructors de flautes londinencs Wigley & McGregor, era una [[flauta travessera]] [[instrument transpositor|en sol]] amb un forat addicional cobert per una membrana. De fet, és el mateix principi que ja utilitza des de molt antic la flauta travessera [[instruments musicals xinesos|xinesa]] ''[[di]]'' (o ''dizi''). James Hook va escriure algunes obres per a aquest instrument. [[Adolphe Sax]], a la tercera [[patent]] per al [[saxòfon]] ([[1880]]–81), descriu l'addició d'una membrana per a la producció d'efectes especials. Aquest mateix principi de distorsió del so -però que es podia connectar i desconnectar- en instruments de [[instruments de metall|metall]] amb [[vàlvula de pistó|vàlvules]] fou patentat per François Sudre el [[1892]] per al seu 'Sudrophone'. Molts [[xilòfon]]s i [[arpa|arpes]] africans (n'hi ha exemples a [[Moçambic]] i a la [[República Democràtica del Congo]]) tenen membranes enganxades sobre els forats dels ressonadors.
==El kazoo==
| |||