Delfí Dalmau i Gener: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
orto i altres, Replaced: pre- → pre AWB
Línia 1:
'''Delfí Dalmau i Gener''' ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[1891]] - [[Barcelona]], [[1965]]) fou un [[pedagog]] i [[lingüista]] [[Catalunya|català]].
 
Als disset anys era professor de l'escola d'idiomes Berlitz de Barcelona, més tard al col·legi Mont d'Or de Vallparadís de Terrassa. De 1914 a 1917 farà classes de gramàtica espanyola i francesa a Bahia Blanca. El 1918 fundà el primer Liceu Dalmau d'ensenyament mitjà i tècnic, que el 1940 transforma en Institut Belpost d'ensenyament per correspondència. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí la revista ''[[Clarisme]]''. Poliglot, fou un actiu [[esperantista]], reconegut internacionalment, i va arribar a redactar la revista ''[[Kataluna Esperantisto]]'' i a presidir la [[Federació Esperantista Catalana]], de la qual fou un dels màxims ideòlegs, juntament amb [[Frederic Pujulà i Vallès]]. Destaca també en estenografia i ensenyament d'idiomes. Publicà els primers dos discs per a l'ensenyament del català amb les veus de [[Pompeu Fabra]], [[Mercè Rodoreda]] i ell mateix, novel·les psicològiques i els assajos pre-sociolingüísticspresociolingüístics: "Poliglotisme passiu" (1936) i "Aclariments lingüístics" (1962).
 
Els estudis que Delfí Dalmau engloba sota el rètol de [[pedagogia lingüística]] s'ocupen de qüestions relacionades amb la interlingüística, la proposta esperantista, la pedagogia, la sociolingüística i la filosofia del llenguatge. Dalmau sempre estigué a l'avantguarda de la cultura i va saber fer confluir universalisme -la necessitat d'una llengua internacional auxiliar- i catalanisme integral, sense fissures regionalistes ni submissions ni renunciaments (com acostumava a dir) de cap mena.