Euskal Herritarrok: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
correcció abandó de Batzarre |
||
Línia 2:
'''Euskal Herritarrok''' fou una coalició [[independència|independentista]] i d'[[esquerra]] [[País Basc|basca]] sorgida en [[1998]] com a òrgan electoral de l'[[esquerra abertzale]]. Euskal Herritarrok tingué una vida efímera i al seva presentació a unes eleccions es limità a les eleccions autonòmiques de 1998 i les municipals de [[1999]]. En ambdúes convocatòries superà la marca electoral que un partit defensant aquesta ideologia mai no havia obtingut en el País Basc: vora de 223.264 persones els votaren. En les eleccions municipals establiren una coalició amb altres partits d'esquerra extraparlamentària i superaren la marca anterior, encara que s'ha de tenir en compte que Euskal Herritarrok es presentava en un territori més gran extensió, en presentar llistes a los municipis i al [[Parlament]] de [[Navarra]].
Per discrepàncies amb la línia política seguida i l'organització interna, es produí l'escissió d'[[Aralar]]. El partit [[Batzarre]], que preexistia a la coalició i que no és un partit independentista, participà de la coalició electoral Euskal Herritarrok, coalició que abandonà després de la ruptura de la treva d'[[ETA]], en no
Més endavant, diversos corrents de l'esquerra aberzale van entrar en un procés de discussió i refundació d'on va sorgir [[Batasuna]], partit polític que fou declarat il·legal en l'any [[2002]]. El projecte que defensa Euskal Herritarrok és el de la creació d'un Estat independent per a les set províncies basques d'[[Euskal Herria]], quatre de les quals es troben sota jurisdicció [[Espanya|espanyola]] i tres es troben sota jurisdicció [[França|francesa]]. Per això l'esquerra abertzale defensa el [[dret d'autodeterminació]] com a dret bàsic per a aconseguir la fi de la violència al País Basc. El dret d'autodeterminació consistiria en la celebració d'un [[referèndum]] sobre la independència del País Basc a les set províncies. L'esquerra abertzale hereta un ideari [[socialista]]. Si bé la forma que aquest socialisme seria definit és difícil, van encunyar el terme de ''socialisme identitari'' com una forma de socialisme adaptat a la situació del País Basc. Respecte a l'ús de la violència, l'esquerra abertzale entén que aquesta és producte d'un conflicte polític i per tant considera la condemna com una eina fútil i advoca per la superació del conflicte mitjançant el reconeixement de la territorialitat basca i l'exercici del dret d'autodeterminació
| |||