Diferència entre revisions de la pàgina «Núvol molecular»

20 octets eliminats ,  fa 11 anys
m
Robot elimina tags – i —
m (Robot inserta {{ORDENA:Nuvol molecular}})
m (Robot elimina tags – i —)
A la nostra pròpia [[Via Làctia|galàxia]] hi ha una quantitat de gas molecular que representa l'1 per cent del volum del [[medi interestel·lar]], no obstant és també la més densa del medi comprenent aproximadament una meitat del total de la massa gasosa interior de l'òrbita galàctica del [[Sol]]. El bulb de gas molecular està contingut en un anell entre 3.5 i 7.5 kilo[[parsec]]s del centre de la galàxia (el Sol es troba a uns f 8.5 kiloparsecs del centre).<ref name="ferriere2001">{{cite journal | author=Ferriere, D. | title= The Interstellar Environment of our Galaxy. | journal=Reviews of Modern Physics | year=2001| volume=73 | issue=4 | pages= 1031–1066 | doi = 10.1103/RevModPhys.73.1031}}</ref> Els mapes a gran escala del monòxide de carboni de la galàxia mostren que la posició d'aquest gas té correlació amb els [[galàxia espiral|braços]] espirals de la galàxia.<ref>{{cite journal | author=Dame et al | title=A composite CO survey of the entire Milky Way | journal=Astrophysical Journal | year=1987| volume=322 | pages= 706–720 | doi = 10.1086/165766}}</ref> Aquest gas molecular que es produeix predominantment en els braços espirals, per tant els núvols moleculars s'han de formar i dissociar en una escala de temps inferior a 10 milions d'anys- el temps que triga la matèria a passar a través de la regió del braç.<ref name="williams2000">{{cite conference | first = J. P. | last = Williams | coauthors = Blitz, L.; McKee, C. F., | title = The Structure and Evolution of Molecular Clouds: from Clumps to Cores to the IMF | booktitle = Protostars and Planets IV | pages = 97 | publisher = Tucson: University of Arizona Press | year = 2000 }}</ref>
 
Verticalment, el gas molecular habita l'estret pla mitjà del disc galàctic amb una característica [[escala d'altura]] , ''Z'', d'aproximadament 50&ndash;7550–75 parsec, molt més prima que el (''Z''=130&ndash;400130–400&nbsp;pc) atòmic i el medi interestel·lar (''Z''=1000&nbsp;pc) gasós [[ionització|ionitzat]].<ref>{{cite journal | author=Cox, D. | year=2005 | title=The Three-Phase Interstellar Medium Revisited | journal=Annual Reviews of Astronomy and Astrophysics | volume=43 | pages=337}}</ref> L'excepció a la distribució del gas ionitzat son les [[regió HII|regions HII]] que són bombolles de gas calent ionitzat creades en núvols moleculars per la intensa radiació donada per les estrelles joves massives i com a tals tenen aproximadament la mateixa distribució vertical que el gas molecular.
 
La distribuciódel gas molecular és uniforme al llarg de grans distàncies, no obstant la distribució del gas a petita escala és altament irregular i es troba concentrat majoritàriament en núvols discrets i núvols complexos.<ref name="ferriere2001" />
===Núvols moleculars gegants (GMCs)===
 
Grans agrupacions de gas molecular amb masses de 10<sup>4</sup>&ndash;10–10<sup>6</sup> vegades la massa del [[Sol]] s'anomenen '''núvols moleculars gegants'''. Els núvols poden arribar a desenes de parsecs de diàmetre i tenir una densitat mitjana de 10²&ndash;10–10³ partícules per centímetre cúbic (la densitat mitjana de les proximitats del Sol és d'una partícula per centímetre cúbic). Les subestructures d'aquests núvols són agrupacions complexes en forma de filaments, làmines, bombolles i cúmuls irregulars.within these clouds is a complex pattern of filaments, sheets, bubbles, and irregular clumps.<ref name="williams2000" />
 
Les parts més denses dels filament i cúmuls s'anomenen ''cors moleculars'', mentre que els cors moleculars més densos s'anomenen '' cors moleculars densos'' i tenen densitats superiors a 10<sup>4</sup>&ndash;10–10<sup>6</sup> partícules per centímetre cúbic. S'ha observat que els cors moleculars tenen traces de monòxid de carboni mentre els cors densos tenen traces d'amoníac. La concentració de pols dels cors moleculars normalment és suficient per a blocar la llum de les estrelles del fons, és per això que distingim la seva silueta com [[nebulosa fosca|nebuloses fosques]].<ref name="francesco2006">{{cite conference | author = Di Francesco, J., et al | title = An Observational Perspective of Low-Mass Dense Cores I: Internal Physical and Chemical Properties| booktitle = Protostars and Planets V | year = 2006 }}</ref>
 
Els núvols moleculars gegant són tan grans que els ''locals'' poden cobrir una fracció significactiva d'una constel·lació, és per això que molt sovint s'anomenen amb el nom d'aquesta constel·lació, per exemple [[complex d'Orió|Núvol molecular d'Orió]] o el [[Núvol molecular de Taure]]. Aquests núvols moleculars gegants es troban organitzat al voltant del [[Sol]] en forma d'anell anomenat [[cinturó de Gould]]].<ref>{{cite conference | author = Grenier| title = The Gould Belt, star formation, and the local interstellar medium| booktitle = The Young Universe | year = 2004 }} [http://uk.arxiv.org/abs/astro-ph/0409096 Electronic preprint]</ref> L'agrupació de núvols moleculars més massiva de la galàxia, el complex [[Sagitari B2]], forma un anell al voltant del centre galàctic d'un radi de 120 parsecs. La regió de Sagitari és químicament rica i sovint s'usa com a exemple pels astrònoms a la recerca de noves molècules a l'espai interestel·lar.<ref>[http://www.mpifr-bonn.mpg.de/staff/epolehampton/thesis/node23.html Sagittarius B2 and its Line of Sight]</ref>
1.212.081

modificacions