Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües turqueses»

copyvio
(copyvio)
{{copyvio|1="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0148912"|2=--[[Special:Contributions/81.38.183.196|81.38.183.196]] ([[User talk:81.38.183.196|discussió]]) 21:37, 6 abr 2009 (CEST)}}
[[Fitxer:Sprachfamilien der Welt (non Altai).png|thumb|250px|Mapa de les llengües al món]]
Les '''llengües turqueses''' són una divisió de les [[llengua altaica|llengües altaiques]]. Es parlen en una extensa zona de l'Àsia, que va des de [[Turquia]] i l'[[AzerbaitjanAzerbaidjan]] fins a [[Sibèria]] passant per les estepes de l'Àsia central ([[Iran]], [[Kazakhstan]], [[Kirguizistan]], [[Turkmenistan]], [[Uzbekistan]], [[Afganistan]], [[Rússia]] i [[RPX|Xina]]), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.
 
== Problemes de nomenclatura ==
La classificació interna de les llengües turqueses és un afer extremadament complex. En general, aquestes llengües són properes les unes de les altres, i formen un complex dialectal en on les formes de llenguatge són moltes vegades mútuament intel·ligibles, intel·ligibilitat que decau a mesura que hi ha separació geogràfica. Només dues llengües turqueses no quadren amb aquest cas: el [[txuvaix]], que és la llengua turquesa més divergent, i el [[iacut]] (incloent el [[dolgan]], que n'és considerat una llengua separada), que es va separar fa temps del cos [[llengües uroaltaiques|turànic]] principal i ha rebut una considerable influència del [[tungús]].
 
Una altra complicació és que els parlants de llengües turqueses han estat històricament desplaçats d'uns llocs a uns altres per exèrcits invasors ([[huns]], [[mongols]], [[tàtars]]) que han passat pel seu territori. Un breu exemple d'un recent desplaçament donarà indicació de les complicacions que pot introduir aquesta mobilitat humana en les classificació genètica de les llengües. El [[turcmà]] és històricament un dialecte del [[turcman]] i de fet encara de vegades es considera així. No obstant això, els turcmans van emigrar de [[Turcmènia]] al nord del [[Caucas]] (al [[Territori de Stàvropol]]) on van entrar en contacte amb el [[nogai]], una altra llengua turquesa d'un sub-grup diferent. Com resultat, el trukhmeni ha perdut moltes de les característiques del turcmà i n'ha adquirit algunes del [[nogai]].{{NC}}
 
== Classificació ==
L'anomenat ''antic turquès'' (o prototurquès) és el que correspon a les inscripcions rúniques d'[[Orkhon]] (segle VIII) i dedel [[IènisseiIenissei]] (sss. VII i VIII), juntament amb l'[[uigur]] antic. El denominat ''turquès mitjà'' agrupa el conjunt de llengües parlades pels [[qarakhànid]]es , els [[cumans]] i el poble del [[Kiptxak]] i de [[Coràsmia]], juntament amb el [[txagatai]] literari. L'anomenat ''turquès modern'', integrat per un conjunt de dialectesllengües, és de difícil classificació, tot i que hom pot dividir-lo en dos grans grups:
* L'anomenat '''s''' (comprèn totes aquelles llengües en què el so ''j'' prototurquès és representat per '''s'''). Inclou el [[búlgar del Volga]] (parlat antigament pels búlgars, abans de llur eslavització al s VII, i actualment extingit), el [[txuvaix]], i el [[iacut]]
* L'anomenat '''j''' (comprèn les llengües en què és conservat el fonema '''j''' prototurquès). Inclou la resta de les llengües turqueses.
[[Fitxer:800px-Carte_peuples_turcs.png|thumb|350px|Mapa dels pobles turcs]]
== Divisió de les llengües turqueses ==
* '''Turquès Occidentaloccidental'''
** '''Grup Búlgarbúlgar'''
*** [[txuvaix]]
*** [[khàzar]] (extingit)
*** [[búlgar del Volga]] (extingit)
** '''Grup Oghuzoghuz'''
*** [[àzeri]]
*** [[cumà]]
*** [[Petxeneg]] (extingit)
*** [[turc otomà]] (extingit)
** '''Grup Kitpxakkitpxak''' (Nord-est)
*** '''Kitpxak-Búlgar'''
**** [[baixkir]]
**** [[baraba]]
**** [[tàtar]]
** '''Kiptxak-Cumàcumà'''
*** [[karatxai-balkar]]
*** [[Llengua Kumyk|kumyk]]
*** [[turc d'Ili]]
*** [[txagatai]] (extingit)
* '''Turquès Orientaloriental'''
** '''Grup Kirguís-kiptxak'''
** [[kirguís]]
*** [[iacut (llengua)|iacut]]
*** [[khakàs]]
*** [[tuvàtuvinià]]
*** [[Shor]]
*** [[Fuyü Gïrgïsgïrgïs]]
*** [[Chulym]]
*** [[Tofa]]
Usuari anònim