Revisió del 14:48, 2 abr 2009 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.625 edits orto i altres, Replaced: pre- → pre AWB ← Edició anterior		Revisió del 12:39, 8 abr 2009 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Els '''gassànides''' (ghassànides) (الغساسنة) foren un grup [[àrab]] [[cristià]] [[monofisita]] qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és [[Jordània]]. ~~Foren vassalls de l'[[imperi Bizantí]] mentre un regne àrab rival, els [[lakhmides\|làkhmides]], dominaven al sud d'[[Iraq]].~~ Els ~~gassànides~~ghassan eren una branca de la tribu Azd o [[Banu Azd]] del grup tribal qahtanita (originaris del Iemen-Hadramaut) que van emigrar al final del [[segle III]] a causa de la destrucció de la presa de [[Marib]]; de fet no eren un grup aïllat sinó una confederació de subtribus; van emigrar primer cap al centre de la península i es van establir finalment al limes amb els romans (bizantins) vers el [[490]] quan ja havien acceptat el cristianisme i el pagament d'un tribut. Inicialment van compatir aquesta posició amb els salíhides (Salih) però al segle VI aquestos foren sotmesos pels ghassànides vers el [[503]]. Les seves relacions amb Bizanci estaven regides per un tractat (foedus) pel que rebien uns subsidis i a canvi aportaven contingents militars a cavall. Els caps de les províncies sota el seu domini eren anomenats filarques amb grau de ''clarissimus''. El cap suprem, un dels filarques, residia a Djabiya i era patrici i ''gloriosissimus'', amb dret a corona reial. El centre del seu poder era l'antiga província de ''Palestina Tertia''. Foren vassalls de l'[[imperi Bizantí]] mentre un regne àrab rival, els [[làkhmides]], dominaven al sud d'[[Iraq]]. També controlaven als beduins de l'[[Hedjaz]] i a les tribus de jueus en aquest territori. Al període de màxima extensió van dominar des del sud de Síria fins a [[Yathrib]], la moderna [[Medina]]. Al-Harith V ben Jabalah el 555 ca atacar als làkhmides i els va derrotar a la batalla d'Halima, prop d'Hira. Al període de màxima extensió van dominar des del sud de Síria fins a [[Yathrib]], la moderna [[Medina]]. Al-Harith V ben Jabalah va participar a la guerra contra [[Pèrsia]] iniciada el [[527]], ja abans del seu inici de regnat i es va destacar a la batalla de Callinice ([[531]]) i a la campanya siriana de [[Belisari]] ([[541]]). El [[554]] va atacar als làkhmides i els va derrotar a la batalla d'Halima, prop de [[Kinnasrin]]. Al-Mundhir III ben al-Harith (569-581) va derrotar als làkhmides a Ayn Ubagh ([[570]]) i va ocupar [[Hira]] que va incendiar. Al-Harith V ben Jabalah devia jugar un paper destacat en el moviment diplomàtic bizantí a [[Aksum]] en ajut dels cristians del Iemen perseguits per la monarquia [[himiarita]]. També va ser decisiu en la readopció del [[monofisisme]] després de ser perseguit per l'emperador [[Justí I]] (518-527) i el [[540]] amb suport de l'emperadriu Teodora, va aconseguir el nomenament de dos bisbes monofisites: Teodor i [[Jacob Baradeu]] (que va donar nom a l'església jacobita siriana); el monofisisme fou defensat per aquest rei i els seus successors. La seva capital fou a [[Jabaliya]] al [[Golan]]. Van defensar el territori dels atacs beduins i perses, van construir edificis públics i van protegir les arts, especialment la poesia, en la que els poetes [[Nabighah al-Dhubyani]] i [[Hassan ben Thabit]] van viure a la cort.▼ ▲La seva capital fou a Djabiya ([[Jabaliya]]) al [[Golan]]. Van defensar el territori dels atacs beduins i perses, van construir edificis públics i van protegir les arts, especialment la poesia, en la que els poetes [[Nabighah al-Dhubyani]] i [[Hassan ben Thabit]] van viure a la cort. La hostilitat bizantina contra el monofisisme va tenir els seus efectes. A la batalla de [[Iarmuk]], el [[636]], dotze mil gassànides que no havien rebut la paga feia temps, es van passar als musulmans. El regne va desaparèixer poc després de la batalla ([[638]]).▼ Al-Mundhir III ben al-Harith (569-581) fou arrestat i portat a Bizanci per orde de [[Tiberi II]], i el seu fill al-Numan VI ben al-Mundhir (582-583) va patir la mateix sort sota l'emperador [[Maurici]]. Després la invasió persa els va causar greus pèrdues; es van recuperar sota [[Heracli]]. ▲La hostilitat bizantina contra el monofisisme va tenir els seus efectes. ADirigits per [[Jabalah VI ben al-Aiham]] van ser a la batalla de [[Iarmuk]], el [[636]], quan dotze mil ~~gassànides~~ghassànides que no havien rebut la paga feia temps, es van passar als musulmans. El regne va desaparèixer poc després de la batalla ([[638]]). Una part dels ghassànides es va establir a [[Anatòlia]] però la major part va adoptar el islam i es van barrejar amb els àrabs dominants; una minoria va restar a Síria com a cristians. El nom Gassan (Ghassan o Ghasan) és utilitzat pels àrabs i vol dir "força"

Gassànides: diferència entre les revisions