Teatre Circ Barcelonès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
El teatre es va originar en el '''Salón Artístico''', sala de ball que s'havia instal·lat el 1852 als jardins de la casa d'un ciutadà britànic anomenat Kennet. Per tal de donar cabuda a d'altres activitats escèniques i gimnàstiques, va començar una amapliació, amb projecte d'[[Antoni Rovira i Trias]]. El nou teatre va ser inaugurat el 12 de gener de 1853 com a '''Teatro Circo Barcelonés'''. La platea es podia transformar fàcilment en una pista de circ, de terra premsada, i d'aquí la denominació de "teatre-circ", ja que s'havia pensat per a oferir espectacles de circ i eqüestres. A més de la platea, amb quatre ordres de graderies al voltant, hi havia un únic pis amb llotges, en forma de ferradura i amb columnes de fusta. El sostre tenia claraboies que deixaven passar la claror.
El 1854 s'hi va donar la primera representació teatral, la sarsuela ''Galanteos de Venecia'' --amb text d'Olona i música de [[Francisco Asenjo Barbieri]]. El mateix any s'hi donà la primera obra de teatre de vers, ''El zapatero y el rey'' de [[José Zorrilla]].
El 1857 hi actuà la prestigiosa actriu italiana Adelaida Ristori, amb gran èxit, la qual cosa va fer que l'empresa canviés el nom del teatre pel de '''Teatre Ristori'''. El nom no cuallà en el públic, tot i que es va mantenir fins a l'incendi de 1863, per passar novament al d''''el Circo''', que era com li deia tothom.
Linha 10 ⟶ 12:
Poc a poc s'anaren fent reformes per a millorar les condicions del local per a fer-hi teatre: canvi de la coberta, ampliació de l'escenari, etc. El 1861 s'hi afegiren un segon pis i llotges a la platea, una caixa acústica a l'escenari, a més d'una nova decoració i una rehabilitació completa de l'estructura. Se n'encarregà del projecte el mateix Rovira i Trias, amb decoració de Josep Planella.
Es va incendiar el 29 d'abril de 1863; per problemes amb l'assegurança, les obres de reconstrucció no van començar fins al 1865. El 1886 va canviar de mans i
El 1888 va canviar el seu nom durant un breu període, anomenant-se '''Teatre de l'Òpera''' i el 1901 va començar a funcionar com a cafè-teatre i music-hall amb el nom de '''Casino de París''', també durant un període breu.
Expropiat, va tancar les portes el 2 de juny de 1944.
==Història artística==
Pensat en un inici com a local estable d'espectacles circencs, gimnàstics i eqüestres (per exemple, encara el 1857, s'hi instal·là la companyia de circ de Price), de seguida va començar a oferir-ne espectacles teatrals, que van acabar essent-ne els predominants. En un primer moment, la programació combinava el teatre de text, amb drames romàntics i comèdies, i el musical, com sarsueles i òperes (així, el 1861 s'hi representaren el segon i tercer actes de ''Maria di Rohan'' de [[Donizetti]]).
Entre les estrenes teatrals que s'hi van donar, es poden esmentar: el drama ''La Verge de les Mercès'' de Manuel Angelon (1856), ''Els bandolers catalans, o, El ball d'en Serrallonga'', primer text teatral en català de [[Víctor Balaguer]] (1858) i, poc després (el mateix any), una versió castellana sobre el mateix assumpte: ''Don Juan de Serrallonga, o, Los bandoleros de las Guillerías'', del mateix Balaguer. El 1861 s'hi estrenà ''Don Jaime el Conquistador'' d'Altadill.
Els anys setanta, van destacar les estrenes de sarsuela, amb obres d'[[Eduard Vidal i de Valenciano]] musicades per autors com [[Nicolau Manent]] (''El somni daurat'', 1874; ''El convidado de piedra'', llibret de Rafael Castillo, 1875; ''El pozo de la verdad'', 1875) o [[Frederic Serra]] (''La masovera'', 1871). El 1881 s'hi estrenà l'òpera de [[Francesc Sánchez Gavagnach]] ''La cova dels orbs'' i el 1892 s'hi estrena una altra òpera, ''Cristóbal Colón'' de [[Francesc Vidal i Careta]]. El 16 de novembre de 1883 va veure l'estrena estatal de ''La fille du tambour-major'', opereta de [[Jacques Offenbach]] estrenada el 1879 a París.
Hi actuaren figures com Matilde Díez, Antonio Vico, Manuel Catalina i José Valero, els actors de més anomenada de l'escena espanyola del moment.
El 1896, la dirigent anarquista [[Teresa Claramunt]] hi va estrenar el seu drama polític ''El mundo que muere y el mundo que nace''.
| |||