Àkhila II: diferència entre les revisions

El rei visigot '''Aquila II''' dit també Akhila II era fill, o si més no, parent directe del seu predecessor [[Vitiza]];. Va ser proclamat enfront de [[Roderic]] el [[710]]. '''Aquila II''' hagué d’enfrontar-se a la revolta del duc de la [[Bètica]], [[Roderic]], qui, havent-se proclamat rei,que s’apoderà de [[Toledo]] i fou reconegut a [[Lusitània]] i la [[Bètica]]. '''Aquila II''' hagué de fugir cap a les contrades mediterrànies del regne on, a la [[Septimània]] i a les àrees marítimes de la [[Tarragonesa]] i la [[Cartaginesa]], va actuar-hi plenament com a sobirà, tal com ho demostren les monedes encunyades a nom seu a [[Narbona]], [[Girona]] i [[Tarragona]].

Un any més tard, el [[712]], [[Musa]] desembarcà de nou a [[Hispània]], aquesta vegada, però, amb el propòsit no ja d’intervenir en les lluites civils dels [[visigots]], sinó de conquerir el territori. Així, sotmeté les ciutats que se li mostraren rebels - [[Sevilla]] ([[712]]) i [[Mérida]] ([[713]])- i es dirigí cap a les regions mediterrànies, on proposà a '''Aquila II''' de renunciar al regne a canvi de reconèixer-li la propietat sobre els seus béns patrimonials, situats possiblement a la [[Bètica]]. Aquest s’avingué al tracte i, abandonant els seus partidaris, es traslladà a [[Toledo]], on l’ex-rei hi esdevingué cap de la comunitat cristiana i el califa li va concedir el títol de comte i li va retornar els béns que Roderic li havia confiscat, que eren unes tres mil hisendes. Va renunciar a la corona junt amb els seus tres fills, [[Olmund]], [[Ardabast]] i [[Aquila]], de ben segur el [[714]].