Palau de Benicarló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 7:
El Palau ha estas sempre vinculat amb la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos béns de l'almirall [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa a la ciutat de València a la parròquia de Sant Llorenç"''. <ref>segons Pere Maria Orts</ref> Aquesta casa podia haver tingut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (amb el seu pati i horts) pel Consell Municipal en [[1411]] per instalar-hi les escoles de la ciutat. Aquesta propietat (una agrupació de petits habitatges entorn a un pati) davant de l'[[Església de Sant Llorenç (València)|església de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.
Des de la seua creació, el [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa reial, fins que el [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]].
Aquesta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs a València a la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Alexandre VI]], va afegir en [[1484]] i 1[[485]] a aquesta propietat altres cases per aconseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort a [[Itàlia]] el [[1488]], més la del seu hereu i germà, [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el projecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.
L'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viatger alemany [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per València escrigué: ''"València té moltes altres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, Alexandre VI, no acabada encara"''.
Línia 39:
Amb l'arribada de la "Transició" s'obri un període d'incertesa sobre els destí de l'edifici, el [[1977]] es pensa a instal·lar els serveis tècnics del Govern Civil. Però amb l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern per-autonòmic, s'utiliztà com a seu de la presidència, i més tard com a seu de diverses conselleries. Per fi, l'any [[1983]] es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per allotjar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adapatció dirigides per [[Carlos Salvadores]], el [[1988]] se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació genral de l'edifici, amb la construcció de l'hemicicle i altres dependències. El 29 de setembre de [[1990]] s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais annexos). Des de [[1992]] fins el 1994 s'efectuà la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del segle XIX).
Finalment el conjunt d'edificis (
==Descripció arquitectònica==
|