Palau de Benicarló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 7:
El Palau ha estas sempre vinculat amb la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos béns de l'almirall [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa a la ciutat de València a la parròquia de Sant Llorenç"''. <ref>segons Pere Maria Orts</ref> Aquesta casa podia haver tingut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (amb el seu pati i horts) pel Consell Municipal en [[1411]] per instalar-hi les escoles de la ciutat. Aquesta propietat (una agrupació de petits habitatges entorn a un pati) davant de l'[[Església de Sant Llorenç (València)|església de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.
 
Des de la seua creació, el [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa reial, fins que el [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]].
 
Aquesta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs a València a la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Alexandre VI]], va afegir en [[1484]] i 1[[485]] a aquesta propietat altres cases per aconseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort a [[Itàlia]] el [[1488]], més la del seu hereu i germà, [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el projecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.
 
L'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viatger alemany [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per València escrigué: ''"València té moltes altres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, Alexandre VI, no acabada encara"''.
Línia 39:
Amb l'arribada de la "Transició" s'obri un període d'incertesa sobre els destí de l'edifici, el [[1977]] es pensa a instal·lar els serveis tècnics del Govern Civil. Però amb l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern per-autonòmic, s'utiliztà com a seu de la presidència, i més tard com a seu de diverses conselleries. Per fi, l'any [[1983]] es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per allotjar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adapatció dirigides per [[Carlos Salvadores]], el [[1988]] se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació genral de l'edifici, amb la construcció de l'hemicicle i altres dependències. El 29 de setembre de [[1990]] s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais annexos). Des de [[1992]] fins el 1994 s'efectuà la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del segle XIX).
 
Finalment el conjunt d'edificis (enteentre els quals s'inclou el Palau de Benicarló) que formen la seu de les [[Corts Valencianes]], és inaugurat el 17 de Novembre de [[1994]].
 
==Descripció arquitectònica==