Diferència entre revisions de la pàgina «García Álvarez de Toledo y Mendoza»

m
cap resum d'edició
({{ORDENA:Alvarez Toledo Mendoza, Garcia}} redacció)
m
'''García Álvarez de Toledo y Mendoza''', VIè marquès de Villafranca del Bierzo i [[Grandesa d'Espanya|Gran d'Espanya]], ([[Nàpols]], [[25 d'abril]] de [[1579]] - [[Madrid]], [[21 de gener]] de [[1649]]) fou militar i polític del [[Regne de Nàpols]], a les ordres de [[Felip IV d'Espanya]].
 
Fill de [[Pedro Álvarez de Toledo y Colonna]], marquès de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'[[Orde de Sant Jaume]], duc de Fernandina i príncep de Montalbán. Es va casar a [[Madrid]] el [[18 d'agost]] de [[1609]] amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, VI6a duquessa de l'Infantat, morint sense descendència.
 
Va començar a servir el [[1606]] a [[galera|galeres]] a les ordres del seu pare i el [[1623]] fou nomenat capità general de les galeres espanyoles, participant en la [[Batalla de Cadis (1625)|defensa de Cadis]] de [[1625]] contra la flota [[Regne d'Anglaterra|anglesa]] d'[[Edward Cecil]], vescomte de Wimbledon, i el [[1636]] ocupa les illes de [[Santa Margarida (illa)|Santa Margarida]] i [[Honorat (illa)|Honorat]] ([[1636]]).
 
A la [[Guerra dels Segadors]], durant el [[Setge de Tarragona (1641)|setge de Tarragona]] de l'any [[1641]] va comandar la flota que fous'enfrontà derrotada pera l'estol [[Regne de França|francès]] d'[[Henri d'Escoubleau de Sourdis]] a la [[primera batalla naval de Tarragona]], i setmanes més tard, amb les restes de l'estol que van escaparsobreviure dea la batalla i els reforços que havia rebut, va aconseguir aixecar definitivament el setge de la ciutat a la [[segona batalla naval de Tarragona]].
 
Fou capità general del Consell d'Estat i del Consell de Guerra de [[Felip IV d'Espanya]], convertint-se en home de confiança del rei. El [[Comte-Duc d'Olivares]], el va deposar dels seus càrrecs i el va tancar al castell de [[Villaviciosa de Odón]], però fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat per haver estat castigat sense formació de causa.