Aghmat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
 
== Història ==
Es creu que fou conquerida amb tot el [[Sus]] per [[Musa ibn Nusayr]] a l'entorn del [[700]]. A la mort d'Idris II el [[828]], els dominis idríssides es van repartir i Aghmat i el Sus va passar al fill Abd Allah ben Idris .<ref name="rawd">[[Ibn Abi Zar]], ''Rawd al-Qirtas'', traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1964</ref>. Fou un centre cultural amb refugiats de [[Qurtuba]] i [[Kairouan]].
 
Al segle XI era capital d'un estat berber dels [[maghrawa]] dominat per Lakkut ben Yusuf casat amb Zaynab al-Nafzawiyya, dama molt rica, filla d'un exiliat de Kairouan; conquerida Aghmat pels almoràvits el [[27 de juny]] del [[1058]] ,<ref name="bayan">[[Ibn Idhari]], ''al-Bayan al-Mughrib'' Part III, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1963</ref>, Zaynab fou llavors l'esposa de l'almoràvit [[Abu Bakr ibn Umar]] i finalment el [[1071]] la del seu lloctinent i successor [[Yusuf ibn Tashfin]]; Zaynab es va rodejar a Aghmat d'una cort de poetes i escriptors. L'establiment de la capital a Marràqueix va desviar cap aquesta bona part dels membres d'aquests cortesans, i la ciutat va iniciar la seva decadència molt lentament.
 
A Aghmat van ser exiliats [[Abd Allah ibn Buluggin]], emir [[zírida]] de [[Emirat de Granada|Granada]] i l'[[Emirat d'Isbiliya|Emir d'Isbiliya]] [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid]]. Les seves tombes encara es conserven.
Línia 10:
El [[1126]] i [[1127]] fou teatre de lluites entre els [[almoràvits]] i els [[almohades]]; aquestos van entrar finalment a la ciutat el [[27 de juny]] del [[1146]]<ref name="rawd" /><ref name="bayan" />.
 
Beaumier que la va visitar, escriu el [[1860]] que la ciutat tenia més de cinc mil habitants dels que un miler eren jueus.<ref>A. Beaumier, traducció francesa de ''Rawd al-Qirtas'', París, 1860</ref>.
 
El [[18 de novembre]] de [[1950]], una manifestació de l'[[Istiqlal]], partit nacionalista marroquí, a la tomba d'al-Mutamid, fou reprimida brutalment per la policia .<ref>Abdessadeq El Glaoui, ''Le Ralliement. Le Glaoui, Mon P&egrave;re'' (ISBN 9981-149-79-9)</ref>.
 
== Llocs d'interès ==