Occitània sota el règim de Vichy: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (el·les gemminades)
Cap resum de modificació
Des del 1943 s’incoporaria a la revista el jove [[Robert Lafont]] i el grup '''Novèl Lemosin''' de Joan Mozat, Ramon Buche i [[Antòni Dubernard]]. Lafont dirigirà la pàgina '''Occitània''', que pretenia ser un òrgan de la joventut occitanista. Alhora, s’organitzarà clandestinament una Federació de la Joventut Occitana amb diferents nuclis a Clarmont d’Auvernha (amb Clarence Lelong), Briva (J. Segonds), Sant-Romieg (Marcèl Bonnet), Roèrgue (Rudelles), Castelnòu-d’Ari (A. Peyre) i el suport individual de [[Pèire Lagarda]] i [[Fèlis Castanh]], que criden a superar el felibrisme i en critiquen la grafia. Així, el febrer del 1943, la publicació '''Oc''' s’independitzarà com a òrgan del SEO, del qual el futur IEO en copiarà la divisa LA FE SENS OBRA, i hi marxaran tots els joves. Boussac, aleshores, dimití del SEO i es quedà sol. L’octubre del 1943 publicarien '''La Relha''', òrgan de les joventuts camperoles, per [[Loïs Soubiès]], enginyer agrícola de Purpan, però sota el guiatge i secció de '''La Terra d'Oc'''.
 
El 1943 també es formaria la revista francesa [[Cahiers du Sud]], que contribuiria a fer conèixer el fet occità entre l’esquerra francesa (mercè les col·laboracions de [[Simone Weil]], [[Tristan Tzara]], [[Louis Aragon]] i d’altres, refugiats al Sud) amb el treball de [[Renat NellyNelli]] i [[Joë Bousquet]] ''Le génie d’oc et l’homme mediterráneen'', on apareixen els temes occitans de la postguerra: necessitat de la desprovincialització de la llengua i cultura occitanes, interès pels trobadors i el catarisme, simpatia per la cultura catalana i crítica al passat mistralià.
 
En acabar la guerra, els col·laboracionistes foren jutjats. Laval fou condemnat a mort i executat; Maurràs també fou condemnat a mort, però fou indultat i tancat a la presó. Molts felibres foren empresonats pels mateix motiu, i a la llarga, el moviment quedà desprestigiat. Tot i així, la persecució al moviment occità no arribà al grau de paroxisme que va prendre contra el moviment bretó, i en menor mesura, contra corsos i alsacians.
425.273

modificacions