Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions

L''''ample ferroviari espanyol''' o '''ample espanyol''', de 1.668 [[mmm]], és l'ample que els diversos governs espanyols dels [[segle XIX|segles XIX]] i [[segle XX|XX]] van adoptar, a partir de l'any [[1845]], amb la l'oposició dels industrials catalans interessats en la l'exportació dels seus productes tèxtils, i amb unes minces subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a [[Europa]], a les línies que l'adoptèssinadoptessin.

Segons l'infome oficial dels enginyers, Juan Subercase[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz, la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món''. Els temps ha demostrat que aquestes prediccions no es compliren mai, condemnant la península a l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils europea, exigint material ferroviari diferent i per tantant de fabricació més costosa.

Els industrials catalans, pioners de les indústries ferroviària i tèxtil a la península, veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les costoses inversions en infraestructures ferroviàries. Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions, sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de la época, i conseguiren que fou suavitzada més tard ([[1904]]), permetenpermetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics.