Interval musical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Resumeixo les diferents denominacions dels intervals. En articles a part s'explicaran detalladament cada un dels intervals. |
|||
Línia 3:
Pel que fa a l'amplitud d'aquests intervals, aquests reben dues denominacions que es complementen. En primer lloc cal establir en nombre de notes que hi ha entre l'una i l'altra, tenint en compte que cal comptar-les totes dues. Així, de do a re en sentit ascendent hi ha una segona (dues notes), i entre sol i re, en sentit descendent hi ha una quarta (quatre notes). En segon lloc cal establir el nombre de [[to]]ns i [[semitò|semitons]] que hi ha entre ambdues notes.
==Denominació dels intervals==
Segons el nombre de notes o graus que hi ha entre les dues notes que formen els intervals, s'anomenen:
# [[segona (música)|segona]]
# [[tercera (música|tercera]]
# [[quarta (música)|quarta]]
# [[quinta]]
# [[sexta]]
# [[sèptima]]
# [[octava]]
Aquests són els intervals simples, és a dir els
Els intervals melòdics de 2a s'anomenen, també, [[graus conjunts]]. Les melodies per graus conjunts acostumen a
==El qualificatiu dels intervals==
El nom d'un interval només dóna una idea aproximada de la seva extensió exacta. Per exemple, els dos intervals de tres notes, do-mi i re-fa, tot i ser intervals de tercera, no tenen la mateixa extensió, ja que el primer inclou dos tons i el segon inclou un to i mig. El qualificatiu permet distingir-los. N'hi ha cinc de principals que són :
*menor
*just
*augmentat
*disminuït
Més rarament podem trobar els qualificatius de doble augmentat i doble disminuït.
El qualificatiu just s'utilitza només per a la quarta, la quinta i l'octava. Per a les segones, les terceres, les sextes i les sèptimes s'utilitzen els qualificatius de major i menor. La resta s'utilitza per a tots els intervals.
▲Aquests són els intervals simples, és a dir els que són menor o iguals que una [[octava]]. Els intervals més amples que aquests s'anomenen compostos. Així, per exemple, una novena harmònicament és equiparable a una segona, i una desena ho és a una tercera.
▲Els intervals melòdics de 2a s'anomenen, també, graus conjunts. Les melodies per graus conjunts acostumen a dotar-se d'una suavitat que no tenen les melodies en les qual predominen els intervals més amples.
Podem veure de manera esquemàtica el qualificatiu de tots els intervals simples en la taula següent:
{| class="wikitable" align="center" style="text-align:center; width:50%;"
|+ '''Qualificatius possibles dels intervals simples'''
|-
! width="25%" rowspan="6" | <big>'''uníson<br/><br/> quarta<br/><br/> quinta<br/><br/> octava<br/>'''</big>
| width="50%" colspan="2" | doble augmentat
! width="25%" rowspan="6" | <big>'''segona<br/><br/> tercera<br/><br/> sexta<br/><br/> sèptima<br/>'''</big>
|-
| width="50%" colspan="2" | augmentat
|-
| width="25%" rowspan="2" | just
| width="25%" | major
|-
| width="25%" | menor
|-
| width="50%" colspan="2" | disminuït
|-
| width="50%" colspan="2" | doble disminuït
|}
== Consonància i dissonància ==
Els intervals harmònics es classifiquen en [[dissonància|dissonants]] i [[consonància|consonants]] segons la sensació que produeixin a l'oïda, sempre en relació
Per exemple, durant l'Edat Mitjana l'autoritat adjudicada a Pitàgores va portar
L'harmonia tradicional des del segle XVII considera dissonants els intervals harmònics de primera augmentada -semitò cromàtic-, segona major o menor, quarta augmentada, cinquena disminuïda o augmentada, setena major o menor i octava disminuïda o augmentada. Una possible consideració més detallada és la següent:▼
▲L'harmonia tradicional des del segle XVII considera dissonants els intervals harmònics de primera augmentada -semitò cromàtic-, segona major o menor, quarta augmentada,
* Consonàncies perfectes: els intervals de 4a, 5a i 8a quan són justes.
Linha 74 ⟶ 67:
* Dissonàncies condicionals: tots els intervals augmentats i disminuïts , excepte la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
* Semi consonàncies: la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
A més, en el context de l'harmonia tradicional, l'interval melòdic de quarta augmentada és considerat dissonant.
== Història ==
| |||