Moviment social: diferència entre les revisions

En la seua expressió contemporània, els moviments socials apareixen a meitat de la [[dècada dels 60]], amb els símptomes d'esgotament de la mobilització a través dels partits i sindicats. Inspirats en autors del [[marxisme]] heterodox ([[Herbert Marcuse]], [[Michel Foucault]]{{CN}}), propugnen valors [[post-materialisme|post-materialistes]], –centratscentrats en l'aflorament de les identitats i l'organització col·lectiva. Els modes d'expressió són les accions imaginatives i que busquen el ressò mediàtic, encara que sovint aquests propòsits conduïsquen a un solapament amb conductes desviades.

Inglehart {{CN}} ha constatat també que en moltes parts del món s'ha incrementat l'accés a la informació política, -encara que no sempre de primera qualitat-, com efecte de la difusió dels [[mitjans de comunicació]]. També existeix hui en dia, gràcies a l'escolarització, una major capacitat per a processar aquesta informació{{CN}}. Aquest canvi ha estat qualificat com la "mobilització cognitiva"{{CN}} d'una ciutadania que, en sentir-se millor informada i més instruïda, també se sent més competent per a intervenir (amb opinions i iniciatives) en l'escena política.

Des de la [[sociologia]], l'italià [[Alberto Melucci]], els '''NMS''' consisteixen en un procés de mobilització d'un actor col·lectiu, que ha entrat en conflicte amb un adversari i sovint impliquen la ruptura dels límits de compatibilitat amb el sistema. S'hi esmenten diverses característiques:{{CN}}

Per la seua part, l'anàlisi del sociòleg [[Alain Touraine]]{{CN}} és singular pel seu intent de cercar un nou moviment social que puga substituir, des d'una perspectiva ideològica, més que com a grup de pressió que prenga el relleu del moviment obrer.

Aquests autors es posaren unes metes molt ambicioses per que fa a les conclusions que es podien extraure de l'anàlisi dels NMS:{{CN}} el seu estudi permetria estudiar les característiques de les societats comtemporàniescontemporànies. La majoria conclouen que la diferència principal entre la societat industrial i la societat de la informació és que, en la primera, la clau està en els seus recursos materials i, en la segona, en els recursos humans i, en concret, en la selecció i processament de la informació, que a la llarga, conforma diverses identitats.