Comtat de Girona: diferència entre les revisions

El '''comtat de GironaGerona''' fou un dels [[comtat]]s que es constituí al sud del [[Pirineu]] després de la conquesta [[francs|franca]] del territori l'any [[785]]; formà part del territori denominat [[Marca Hispànica]] i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la "[[Catalunya Vella]]". Va ser governat pels [[comtes de GironaGerona]] que molt sovint foren també [[comtes de Barcelona]].

Els orígens del comtat es troben en la reorganització del territori que es dugué a terme després que el [[785]], la ciutat de [[Girona]] es rebel·lés contra el domini [[àrab]] i es lliurés als [[francs]]; aleshores, fou nomenat comte de GironaGerona un noble d'origen [[got (poble germànic)|got]] de nom [[Rostany]]. Aquest primitiu comtat de Girona anava des la [[Mar Mediterrània]] fins al [[massís del Montseny|Montseny]] i [[la Tordera]] per la banda de ponent i les muntanyes d'[[Osona]] o les [[Guilleries]] per nord-oest, incloent-hi els ''[[pagi]]'' de [[comtat de Besalú|Besalú]] i [[comtat d'Empúries|Empúries]].

Després de Rostany, fou comte de GironaGerona [[Odiló]], a partir del [[801]] o potser el [[811]]. Cap al [[813]] o abans, el [[pagus d'Empúries]] es va separar de Girona convertint-se en comtat sota el govern del comte [[Ermenguer]]. El [[817]], el comtat de Girona, juntament amb el [[comtat de Narbona]], el [[comtat de Rosselló]], el [[comtat de Barcelona]] i el [[comtat d'Empúries]], va integrar-se dins de la [[Marca de Septimània]]. Mort Odiló (cap al [[812]] o el 817), el comte [[Berà]] de Barcelona fou nomenat també comte de Girona; el [[820]], Berà fou destituït de tots els seus càrrecs per [[Lluís el Pietós]]; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, passà a [[Rampó]] ([[820]]-[[825]]), i a la seva mort, a [[Bernat de Septimània]], el qual fou destituït per [[Lluís el Pietós]] el [[832]]. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepció del [[comtat d'Urgell]] i del [[comtat de Cerdanya]], quedaren sota domini de [[Berenguer de Tolosa]]; a la seva mort ([[835]]), Bernat de Septimània recuperà el poder sent nomenat [[comte de Tolosa]], Narbona, Girona i Barcelona.

El [[844]], a causa de la seva rebel·lió contra [[Carles el Calb]], Bernat de Septimània fou executat a Tolosa; aleshores, el comtat de GironaGerona passà a [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]], que també havia estat nomenat comte de Barcelona. Després que, el [[848]], Sunifred fos assassinat per homes lleials a [[Guillem de Septimània]], fill de Bernat de Septimània, el comtat de Girona fou governat per un comte anomenat [[Guifré I de Girona|Guifré]], que el degué regir des del [[848]] fins al [[853]]. Segons sembla, entre els anys [[862]] i [[870]], el comte de Girona fou [[Otger]]; l'any 870, Carles el Calb investí comte de Girona [[Bernat de Gòtia]], també comte de Barcelona, Rosselló i Narbona. Destituït Bernat de Gòtia per la seva revolta, el [[878]], [[Lluís el Tartamut]] concedí el comtat de GironaGerona a [[Guifré I]] (Guifré el Pilós). D'ençà d'aleshores, el comtat de GironaGerona va estar sempre unit al de Barcelona.

El comte [[Sunyer I]] de Barcelona, GironaGerona i Osona, fill de Guifré el Pilós, hagué d'enfrontar-se al seu germà el comte [[Miró II de Cerdanya]] qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l'herència [[Barcelona]]; la disputa va resoldre's amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el [[Ripollès]], inclòs fins llavors dins del [[comtat d'Osona]]. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre [[913]] i [[920]]-, va morir el comte [[Radulf I de Besalú]], germà de Guifré el Pilós; aleshores, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al [[comtat de Cerdanya]].

== Comtes de GironaGerona ==