Disk Operating System: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
m Formatació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Floppy disk drive 5 25.jpg|thumb|300px|Disquetera amb un disquet de 5,25" semiintroduït.]]
'''Sistema operatiu de disc''' ('''Disk Operating System''', específicament, i '''disk operating system''', genèricament, més freqüentment abreviat com '''DOS''' en [[anglès]]<ref>{{
En els primordis de la [[informàtica|microinformàtica]], l'espai de [[memòria RAM]] era bastant limitat, de manera que el sistema operatiu de disc era una extensió del sistema operatiu. Aquest component era carregat solament quan necessari. Del contrari, l'accés al disc quedaria limitat a operacions de baix nivell, tals com llegir i escriure sectors de disc.
Línia 8:
==Història==
[[Fitxer:Bwdos.png|thumb|300px|Pantalla inicial del ''BW-DOS'', un sistema operatiu de disc per a [[Família Atari de 8 bits|micros Atari de 8 bits]].]]
En els primordis dels [[ordinador]]s, no existien unitats de disc ([[disquetera|disqueteres]]); en lloc d'ells, eren usades memòries de [[línia de retard]], [[targeta perforada|targetes perforades]], [[cinta de paper perforat]], [[cinta magnètica]] i [[Memòria de tambor|memòries de tambor]]<ref name="Història">{{
Tant [[disc dur|discs durs]] quant disqueteres exigeixen un [[programari]] capaç d'administrar l'accés ràpid als blocs d'arxivament de dades. Un temps en què microordinadors rarament tenien unitats de disc de qualsevol tipus (per compte del seu preu elevat), la necessitat d'haver-hi tal programari (el «sistema operatiu de disc») representava un senyal de gran prestigi. La mesura en què els preus tant del maquinari dels disqueteres com dels sistemes operatius van començar a baixar, van sorgir molts sistemes d'aquest tipus per a microordinadors.
|