Espectre polític: diferència entre les revisions

Una de les suposicions més bàsiques per determinar un espectre polític és que les opinions de les persones sobre diversos temes estan correlacionades, o que un tema essencial és la suma o domina les altres. Per tal que existeixi un espectre polític ha d'existir un rang ampli de posicions; és a dir, els sistemes polítics en què totes les persones es troben clarament en un grup o un altre i ningú en una posició intermèdia, no es descriuen ben bé amb els models dels espectres polítics. Per altra banda l'espectre polític deixa d'existir quan l'opinió d'un grup guanya tal posició que ja no existeix cap divergència d'opinions. Per exemple, als [[Estats Units]], l'espectre polític quant al [[federalisme]] va acabar amb la instauració d'un sistema d'organització [[federació|federal]].

En els països occidentals moderns, l'espectre polític sovint es descriu utilitzant els termes "[[política de dreta]]" i "[[esquerra]]". Aquest model va tenir el seu origen en la localització dels membres conservadors i liberals en l'[[Assemblea Legislativa de [[França]] el [[1791]], en què els partits liberal i conservadors[[conservador]]s tenien posicions ben definides quant al règim anterior. L'espectre polític tradicional s'ha definit{{CN}} sobre un eix en què el [[socialisme]] i el [[comunisme]] es troben a l'"esquerra", i el [[nacionalisme]] i el [[feixisme]] a la "dreta". El liberalisme del mercat sovint es considera al centre-dreta mentre que el [[liberalisme social]] es considera al centre o centre-esquerra. La [[democràcia cristiana]] es pot trobar al centre-dreta o al centre-esquerra depenent del país, les circumstàncies i l'època.

Cal esmentar que els atributs del que es considera una posició de "dreta" o "esquerra" han canviat al llarg del temps. Durant l'erala revolucionària[[revolució francesa]], -època en què encara no existiens'havien desenvolupat els conceptestermes de socialisme[[comunisme]] i [[feixisme-]], les posicions de l'espectre es basaven en l'actitud quant a l'estil monàrquic de govern. Durant el [[segle XIX]], els capitalistes i promotors del lliure mercat eren considerats els "liberals" (en oposició alsa governs centralistesl'[[absolutisme]]); mentre que en l'actualitat aquestes actituds es consideren part del pensament de "dreta"{{CN}}.

[[Fitxer:Mapapolitic1.jpg|thumbright|400 px]]

Un model alternatiu és el model bidimensional de [[David Nolan]]{{CN}}. El model és un diagrama que mostra el que ell considera les "llibertats econòmiques" (com ara el nivell dels [[impost]]os, el [[lliure mercat]] i la lliure empresa) sobre l'eix de les abscisses, i les "llibertats individuals" (la llibertat de circulació, la [[laïcitat]], la lliure posició del cos quant a la legalització dedel les drogues[[narcòtic]]s, l'[[avortament]] i l'[[eutanàsia]]) sobre l'eix de les ordenades.

El següent diagrama pretén copsar les essències de les ideologies polítiques i localitzar-les en 4 punts concrets d'aquest mapa radial. El mapa pren la forma d'una brúixola i col·loca 4 ideologies bàsiques en els 4 punts cardinals (nord-sud, est-oest). Cada punt cardinal en forma de triangle negre representa una ideologia concreta en el seu "estat pur" o estat més "radical", és a dir, el punt on coincideix una combinació de característiques que diferencien a cada ideologia al màxim de les altres tres. Així doncs, malgrat les concepcions que cadascun tingui de les ideologies, difereixin enormement (inclòs entre els mateixos ideòlegs de les diverses ideologies), aquí utilitzarem els noms de les 4 ideologies per identificar aquests 4 punts que acabem d'esmentar. L'La intenció no és la de definir a l'anarquistaanarquisme o al feixistafeixisme "perfecte", ans posar nom a aquests 4 punts. Fora d'aquests punts, podríem trobar infinitat d'ideologies combinades entre les 4 ideologies i els 4 eixos, com ara la socialdemocràcia o l'anarquisme individualista, a tall d'exemple.

Aquest eix ve marcat per la gestió del sistema econòmic: el socialisme dóna tot el poder al govern per tal de planificar el mercat, mentre que el [[neoliberalisme]] allibera totalment el [[mercat econòmic]] del govern,control anul·lanti totla elintervenció poderdel govern en matèria del de[[dret l'estatprivat]].

S'entén que la dreta cerca el màxim bé individual/personal i l'esquerra el màxim bé col·lectiu/social. La dreta és la ideologia que defensa els interessos de la classe altadirigent per tal de mantenir els seus privilegis. En contraposició, l'esquerra defensa els interessos de la classe baixa, la classe explotadatreballadora.

El [[neoliberalisme]] entén que s'ha arribat al final de la història (tal com afirmà [[Fukuyama]]{{CN}}), que les classes ja no existeixen. Per altra banda, el [[socialisme]], un cop ha triomfat, proclama el mateix.

El que defineix les dues ideologies que formen aquest eix és l'amplitud del seu horitzó moral i els valors que defensen. Si l'anarquisme defensa la llibertat per sobre de tot (llibertarianisme o antiautoritarisme) el feixisme defensa just el contrari: anteposa l'autoritat i "l'ordre" per sobre de tot. L'horitzó moral del Feixisme no va més enllà d'allò que és capaç de reconèixer com a igual, cercant l'explotació i domini sobre tot el que quedi fora del seu propi grup. En canvi, l'anarquisme, cerca l'obertura constant del seu horitzó moral, solidaritzant-se amb tots els elements que siguin vulnerables a l'explotació i dominació humana, des de les persones d'ètnia o cultura diferent, fins als animals i tot el que forma part del medi ambient.

Ni el feixisme és de dretes ni l'Anarquismeanarquisme és d'esquerres: el feixisme no busca el bé de l'individu ni del col·lectiu en general, sinó que busca el màxim bé d'uns individus en concret i d'un col·lectiu concret: la classe dirigent.

Per altra banda, el pensament llibertari o anarquisme, tampoc esés d'esquerres, ja que un autèntic alliberament personal no és possible sense un alliberament social i viceversa. Així doncs, s'entén l'anarquisme com a un equilibri entre la recerca del bé individual i el bé col·lectiu.

El feixisme és interclassista: utilitza missatges simples que puguin resultar atractius pel pessimisme i desil·lusió de la classe treballadora. L'anarquisme també és interclassista en el sentit que advoca per la supressió de les classes i defuig tota exaltació d'una classe concreta, al contrari del que passa amb el socialisme.

'''És reaccionari:''' respon als conflictes socials d'acord amb els instints humans més baixos, no busca la comprensió de la diferència sinó el seu anihilament. L'La incomprensió genera odi, i l'odi genera violència, despotisme i autoritarisme.{{CN}}

'''És totalitari:''' l'estat ordena la vida social, cultural i política, i no permet que cap àmbit de la vida col·lectiva s'escapi del seu control. Tota dissidència serà exterminada. {{CN}}

'''És populista:''' és una ideologia irracional, fàcil d'entendre per tothom, ja que al darrera no hi ha reflexió, ans reacció. "Si creix l'atur, no és culpa de la gestió de l'economia, és culpa dels immigrants que ens prenen el treball." {{CN}}

'''És ultra nacionalista:''' exalta els sentiments [[nacionalisme|nacionalistes]] de la gent per tal que serveixin cegament a la classe dirigent. {{CN}}

En contraposició, l'anarquisme busca la comprensió de la diferència a través de la reflexió. El pensament llibertari és una recerca continua de la llibertat individual i col·lectiva, fuig del dogma i la doctrina. {{CN}}

'''Rebutja tota autoritat:''' és la única ideologia que no pretén imposar-la a ningú per la força. {{CN}}

'''Rebutja tota explotació:''' busca la fi de l'explotació de l'home per l'home. {{CN}}

Què trobem present en totes les ideologies?{{CN}}