Diferència entre revisions de la pàgina «Julio Herrera y Reissig»

 
Mor a Montevideo a la primerenca edat de 35 anys, mentre que la publicació de les seves obres i el conseqüent reconeixement literari es produirà anys després. L'escriptor i crític literari uruguaià [[Ángel Rama]] ([[1926]]-[[1983]]) va expressar el següent: {{cita|En poc menys de deu anys i àdhuc movent-se en el més estrepitós i superficial basar ''art nouveau'', va crear una lírica de subtil sensibilitat moderna, d'impecable precisió lingüística.}}
 
==Obra==
 
Herrera y Reissig va escriure ficció, assaigs polítics i moltes altres obres, però és sobretot reconegut per la seva producció poètica.
 
* ''Canto a Lamartine'' ([[1898]])
* ''Epílogo wagneriano a "La política de fusión" con surtidos de psicología sobre el Imperio de Zapicán'' ([[1902]])
* ''Las pascuas del tiempo'' (1902)
* ''Los maitines de la noche'' (1902)
* ''La vida'' ([[1903]])
* ''Los parques abandonados'' ([[1902]]-[[1908]])
* ''Los éxtasis de la montaña'' ([[1904]]-[[1907]])
* ''Sonetos vascos'' ([[1908]])
* ''Las clepsidras'' ([[1909]])
* ''La torre de las esfinges'' (1909)
* ''Los peregrinos de piedra'' (1909)
* ''Tratado de la imbecilidad del país, por el sistema de Herbert Spencer'' (escrit entre 1900 i 1902, editat per primera vegada el 2006 per Aldo Mazzucchelli.)
 
{{ORDENA:Herrera y Reissig, Julio}}