Diferència entre revisions de la pàgina «Julio Herrera y Reissig»

Fill del Dr. Manuel Herrera y Obes i nebot del ministre i més tard [[President de l'Uruguai|president de la República]], [[Julio Herrera y Obes]], va ser membre d'una família patrícia uruguaiana, de situació econòmica esplaiada i connexions importants en l'àmbit social i cultural.
 
L'única condicionament material de Julio Herrera y Reissig va ser la seva precària salut. El [[1892]], als disset anys d'edat, ha d'abandonar els estudis formals a causa d'una [[malaltia]] cardíaca congènita, agreujada al contagiar-se de [[febre tifoideatifoide]]. Aquesta circumstància li impedeix a més qualsevol tipus de viatges, excepte una breu visita a [[Buenos Aires]] i curtes visites a ciutats de l'interior de l'Uruguai.
 
L'experiència mundana és substituïda per la seva condició d'àvid lector i, a partir de [[1900]], conduïx reunions literàries des de l'àtic de la mansió familiar a Montevideo, coneguda com ''La Torre de los Panoramas'' a causa de les importants vistes que des d'allí es tenien al [[Riu de la Plata]].
Allí comença l'evolució des del romanticisme cap a l'avantguarda modernista i [[Surrealisme|surrealista]] que el convertiria pòstumament en una referència obligada de la poesia llatinoamericana de l'època, al costat de [[Leopoldo Lugones]], [[Ricardo Jaimes Freyre]] i [[Salvador Díaz Mirón]].
 
Mor a Montevideo a la primerenca edat de 35 anys, mentre que la publicació de les seves obres i el conseqüent reconeixement literari es produirà anys després. L'escriptor i crític literari uruguaià [[Ángel Rama]] ([[1926]]-[[1983]]) va expressar el següent: {{cita|En poc menys de deu anys i àdhuc movent-se en el més estrepitós i superficial basar ''art nouveau'', va crear una lírica de subtil sensibilitat moderna, d'impecable precisió lingüística.}}
 
==Obra==