Mer i mixt imperi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+
Línia 19:
Això va provocar la reacció del poder comtal (reial a partir d'[[Alfons el Cast]]) que al combatre les revoltes dels nobles estava defensant la seva sobirania sobre el país. A finals del s. XII reclamava l'existència d'unes [[regalies]] o drets exclusius del sobirà. I al s. [[XIII]] la monarquia catalana es va emparar precisament en els conceptes de mer imperi i mixt imperi que s'extreien del ''[[Codi de Justinià]]'' per reclamar l'exclusivitat dels seus jutges en els plets per crims de sang. L'objectiu era situar la justícia del rei com a pública, per damunt de la dels nobles que es volia considerar privada.<ref>''Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans: La formació de la societat feudal. Segles VI - XII'', vol. 2 ; Fundació Enciclopèdia Catalana ; Barcelona ; 1998 ; p. 207</ref>
 
No obstant això, durant tota l'edat mitjana i l'[[antic règim]] en general fou habitual que a molts llocs (sobretot en pobles) no només el mixt imperi estigués en mans de la noblesa sinó també el mer imperi.<ref>Com a exemple vegeu el cas de [[Planès]] a : VVAA : ''Gran geografia comarcal de Catalunya'', vol. 15 Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya ; Fundació Enciclopèdia Catalana ; Barcelona ; 1985 ; p. 382</ref>
 
==Referències==