Heroi tràgic: diferència entre les revisions

La caiguda de l'heroi té com a finalitat, segons [[Aristòtil]], despertar compassió i terror en l'espectador per tal que s'identifiqui amb el protagonista i pugui experimentar la [[catarsi]]. Trobem herois tràgics en les obres dels dramaturgs grecs [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]] i llatins com [[Sèneca]] però també a [[Shakespeare]], [[Corneille]], [[Racine]], [[Goethe]], [[Schiller]], [[Strindberg]], [[García Lorca]], [[Àngel Guimerà]] etc... En sentit ampli l'heroi tràgic apareix constantment en altres gèneres literaris com el [[capità Acab]] a ''[[Moby Dick]]'' o April Wheeler a ''[[Revolutionary Road]]'' i profusament al cinema. Dins aquesta categoria cal situar Eric i Einar de la peŀlícula ''[[Els víkings]]'' on el primer mata, sense saber-ho, primer el pare i després el germà i els personatges d´algunes obres de Woody Allen com Chris Wilton a ''[[Match Point]]'' o els germans protagonistes d ''[[El somni de Cassandra]]''.

 

Hi ha una sèrie de característiques que ens ajuden a reconéixer l'heroi o heroïna tràgic:

 

*L'heroi tràgic no és ni massa bo ni massa dolent, però sí és integre.

 

*[[Èdip]]

*[[Antígona]]