Polinomi característic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Xtv (discussió | contribucions)
m correccions
Línia 1:
En l'[[àlgebra lineal]], s'associa un [[polinomi]] a cada [[matriu quadrada]] anomenat '''polinomi característic'''. Aquest polinomi conté una gran quantitat d'informació sobre la [[matriu (matemàtiques)|matriu]], els més significatius són els [[valor propi|valors propis]], el seu [[determinant]] i la seva [[traça]].
 
==Motivació==
 
Donada una matriu quadrada ''A'', volem trobar un polinomi tal que les seves arrels siguin precisament els valors propis de d'''A''. Per a una [[matriu diagonal]] ''A'', el polinomi característic és fàcil de definir: si els elements de la diagonal són <math>x_i</math> per a <math>i=1..N </math>, el polinomi característic en la indeterminada <math>t</math> és
 
:<math>(t-x_1) (t-x_2) (t-x_3) ... (t-x_N) \,\!</math>
Línia 9:
El polinomi té aquesta forma ja que els elements de la diagonal d'una matriu diagonal coincideixen amb els seus valors propis.
 
Per a una matriu ''A'' genèrica, es pot procedir de la següent forma: Si &lambda; és un valor propi de d'''A'', aleshores existeix un vector propi '''v'''&ne;'''0''' tal que
 
:<math>A v = \lambda v \,\!</math>
Línia 17:
:<math>(A - \lambda I)v = 0 \,\!</math>
 
(on '''''I''''' és la [[matriu identitat]]). Com que '''v''' és no nul, la matriu &lambda;'''''I''''' − ''A'' és [[matriu singular|singular]], la qual cosa implica que el seu [[determinant]] és 0. Acabem de veure que les arrels de la funció [[determinant|det]](''A''-''t'' '''''I''''') sénsón els valors propis d'''A''. ComoCom que aquesta funció és un polinomi en ''t'', ja estàhem trobat el polinomi que cercàvem.
 
==Definició formal==
Línia 25:
:<math>p_A(t)=det(A-tI)\,\!</math>
 
on '''''I''''' denota la [[matriu identitat]] ''n''-per-&times;''n''.
Alguns autors defineixen el polinomi característic comocom el det(''t'' '''''I'''''-''A''); la diferència és immaterialintranscendent ja que els dos polinomis únicament es diferencien en el seu signe.
 
==Exemples==
Línia 48:
==Propietats==
 
El polinomi ''p''<sub>''A''</sub>(''t'') es mònic (el seu coeficient dominant és 1) i de grau ''n''. El fet més important sobre el polinomi característic ja fou anomenat en el paràgraf de motivació: els valors propis d' ''A'' són precisament les arrels de ''p''<sub>''A''</sub>(''t''). El coeficient constant ''p''<sub>''A''</sub>(0) és igual a (−1)<sup>''n''</sup> vegades el determinant d'''A'', i el coeficient de ''t''<sup> ''n'' − 1</sup> és igual a -tr(''A''), la [[traça]] d' ''A''. Per a una matriu ''A'' de 2&times;2, el polinomi característic es pot expressar comocom: ''t''<sup> 2</sup> − tr(''A'')''t'' + det(''A'').
 
Tots els polinomis reals de grau senar ténentenen almenys un nombre real com a arrel, així que per a tot ''n'' senar, todatodta matriu real té al menysalmenys un valor propi real. La majoria dels polinomis reals de grau parell no ténentenen arrels reals, però el [[teorema fonamental de l'àlgebra]] diu que tot polinomi de grau n té n arrels compplexescomplexes, comptades amb les seves multiplicitats. Les arrels no reals de polinomis reals, per tant valors propis no reals, apareixen en parellsparelles conjugatsconjugades.
 
El [[teorema de Cayley-Hamilton]] diu que si substituim ''t'' per ''A'' en l'expressió de ''p''<sub>''A''</sub>(''t'') obtenim la [[matriu nul·la]]: ''p''<sub>''A''</sub>(''A'') = 0. És a dir, tota matriu satistà el seu propi característic. Com a conseqüència d'aquest fet, es pot demostrar que el [[polinomi minim]] d'''A'' divideix el polinomi característic d' ''A''.
 
DosDues matrius [[semblança (matemàtiques)|semblants]] ténentenen el mateix polinomi característic. El recíproc no és cert en general: dosdues matrius amb el mateix polinomiopolinomi característic no ténen perquesón sernecessàriament semblants.
 
La matriu ''A'' i la seva [[matriu transposada|transposada]] ténentenen el mateix polinomi característic.
''A'' és semblant a una [[matriu triangular]] si i només si elsel seu polinomi característic pot ser completament factorizat en factors lineals sobre ''K''.
De fet, ''A'' és fins i tot semblant a una matriu en [[forma canònica de Jordan]].