Celestins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 34:
La comunitat s'anomenà '''Congregació dels Germans de l'Esperit Sant''' i adoptà una regla basada en les dels [[benedictins]], [[camaldolesos]] i [[franciscans]], que fou aprovada per [[Urbà IV]] amb butlla de l'[[1 de juny]] de [[1263]]: el mateix document autoritzava la comunitat a incorporar-se a l'Orde de Sant Benet; la incorporació va ser efectiva el [[21 de juny]] de [[1264]].
<gallery>
Fitxer:Celes.jpg|Hàbit dels celestins (gravat de 1851).
</gallery>
En [[1274]] l'orde va estar a punt d'ésser suprimit: aplicant un decret del [[Concili Lateranense IV]], els bisbes reunits al concili de [[Lió]] van decidir eliminar els ordes religiosos fundats després de [[1215]]. El [[21 de març]] de [[1274]], [[Celestí V|Pietro del Morrone]] anà amb alguns membres de la comunitat a Lió i obtingué de [[Gregori X]] la reconfirmació de la regla (butlla ''Religiosam vitam'' del [[22 de març]] de [[1275]]). El bisbe de Chieti concedí a la comunitat l'exempció de la jurisdicció episcopal en [[1278]].
La congregació dels [[celestins]] es difongué ràpidament, sobretot a [[Itàlia]] (96 abadies i priorats) i [[França]] (21 cases), on la introduí [[Felip IV de França|Felip el Bell]] per a celebrar la figura de Celestí V, que era vist com una víctima de [[Bonifaci VIII]], llavors enemic del rei francès. Els pocs establiments celestins d'Alemanya daten de l'època de la reforma protestant.
▲[[Fitxer:Ancienne église des Célestins de Paris, au coin de la rue du Petit-Musc (IVe arrondissement), dessin à la mine de plomb de Charles Ransonnette de 1831.jpeg|thumb|left|250px|Antic convent dels celestins de París; dibuix de C. Ransonnette, de 1831, poc abans de l'enderroc (París, Bibliothèque nationale).]]
Suprimits a França en [[1776]] per [[Pius VI]], van desaparéixer d'Itàlia al començament del segle XIX.
| |||