Txitximeques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m retocs i més retocs |
||
Línia 3:
Més específicament, però, avui dia s'utilitza el terme '''txitximeca jonaz''' per referir-se al poble indígena que habita al municipi de San Luis de la Paz, a l'[[estat de Guanajuato]], al centre de [[Mèxic]]. Ells es diuen ''úza'' (indi) o el plural ''ézar'' en la seva llengua, encara que en [[castellà]] utilitzen el gentilici txitximeca, txitximeco, tximeco o meco. El cens del [[2000]] va registrar 1.641 parlants de la llengua txitximeca, 1.443 dels quals residien a l'estat de Guanajuato, i 115 a l'[[estat de San Luis Potosí]]. La llengua pertany a la família otopame, de la branca de l'otomange; per tant, està molt relacionada amb altres llengües pames.
=== Història ===
Cap a l’edat mitjana formaren un estat amb sis reis. El segon fou
Del [[1541]] al [[1542]] es revoltaren contra la brutalitat de Nuño de Guzmán i els abusos de les encomiendas que imposaren als nòmades i líders religiosos en la Guerra Mixtón. Els adoradors del déu Terokoli afirmaven que ressucitarien els avantpassats, vencerien i expulsarien els espanyols. L’alçament va començar a Nochixtlan, continuaren a Xuitleque, Petacal i Temamaztle i expulsaren capellans i encomenderos. [[Pedro de Alvarado]] va morir lluitant contra ells i amenaçaren [[Guadalajara]] ([[1541]]).
Però foren vençuts pel virrei [[Antonio de Mendoza]], qui amb 600 castellans (d’ells 180 cavallers) i 60.000 nadius va conquerir Coina, Nochixtlan i Xochipilan. Només va resistir Mixtón, on els caxcans foren aixafats després de tres setmanes de setge a canonades. En total 6.000 indis foren morts, molts d’ells llençats per penyassegats, mutilats o als gossos, i 2.000 més presos com a esclaus. I el seu territori passaria a formar part de
El [[1546]] es va descobrir plata a [[Zacatecas]], i novament resistiren als espanyols fins que el [[1561]] l’expedició d'Ahumada els matà, penjà de la forca, mutilà i calmà per tal d’aconvertir-los. Finalment, el [[1571]] el virrei Enríquez decideix declarar-los la guerra i fer esclaus perpetus al presoners malgrat l’oposició dels dominics. Fins i tot se’ls atreia amb falses promeses, i eren morts o esclavitzats. El [[1585]] foren definitivament pacificats de manera salvatge pel virrei Villamanrique, qui informà que les causes de les guerres txitximeca eren els soldats espanyols (ja n’hi havia 4.000 esclavitzats) amb corrupcions, comissions i malversacions.
===Enllaços externs===
| |||