Ètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retocs cosmètics |
m esborro ",no gaire exaustiava ja que el rei Joan Carles IX va dir que la ètica no era part de la vida" (bajanada) |
||
Línia 1:
{{100}}
L''''ètica''', com a doctrina, és una branca de la [[filosofia]]
==Disputes sobre el seu caràcter==
Línia 18:
L'aparició de l'ètica va tenir lloc alhora que altres fites del desenvolupament cerebral de l'home, va lligada a la autoconsciència. La majoria de cultures (les cultures quasi sempre estan lligades a una o diverses religions) tenen un [[mite]] per explicar aquest origen.
La filosofia occidental des del començament va ocupar-se de l'ètica,
Avui dia l'ètica està molt lligada al [[dret]], ja que cada país té un corpus de [[Legislació|llei]]s que determinen què es pot fer i què no, amb les conseqüents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepció del bé i per tant la història del dret i de l'ètica van molt lligades. El dret, però, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexió teòrica pot concretar o no uns preceptes.
Línia 28:
* Altres es fixen més en les [[virtut]]s: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l'ésser humà. [[Plató]] ho explicita prou clarament. Un exemple no occidental seria la doctrina de [[Confuci]].
* Unes altres teories se centren en l'acció i el deure: jutgen si allò que hom fa és bo o no segons si s'adequa al que li pertocaria fer. Kant és potser el màxim exponent d'aquesta branca que fonamenta l'ètica en la [[racionalitat]].
* D'altres, encara, es basen en l'estudi dels [[sentiment|sentiments]] i els [[afecte|afectes]]. Són, especialment els que consideren que el fonament de l'ètica es basa en la capacitat de poder patir. Un acte seria moralment bo si ajudés a eliminar sofriment i moralment dolent si augmentés el sofriment. Els defensors d'aquest corrent [[emotivisme|emotivista]], que arrenca de la filosofia de [[David Hume]] són també els que més han insitit, partint de l'[[Evolució|evolucionisme]] en la no separació taxativa entre animals i humans. Actualment un dels seus
Tots aquests sistemes tenen variants segons si es considera que la font de la moral està en el propi subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s'acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s'ha d'adoptar per permetre la convivència (és el que [[Jean-Jacques Rousseau]] anomenava "contracte social").
==Enllaços externs ==
Línia 36:
[[Categoria:Ètica| ]]
{{
{{Enllaç AB|de}}
Línia 42:
[[af:Etiek]]
[[ar:أخلاق]]
[[bar:Ethik]]
[[bg:Етика]]
Linha 57 ⟶ 56:
[[et:Eetika]]
[[eu:Etika]]
[[fi:Etiikka]]
[[fr:Éthique]]
[[gl:Ética]]
[[he:פילוסופיה של המוסר]]
Linha 72 ⟶ 69:
[[it:Etica]]
[[ja:倫理学]]
[[ko:윤리학]]
[[ku:Exlaq]]
Linha 89 ⟶ 85:
[[ro:Etică]]
[[ru:Этика]]
[[scn:Ètica]]
[[sh:Etika]]
|