Tauhid-i Ilahi: diferència entre les revisions

1.561 bytes afegits ,  fa 13 anys
m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
 
Un historiador d'aquella època, Budauni, va anomenar el moviment '''Din-i Ilahi''' ("fe divina"), nom amb amb el també se'l coneix però que porta a confusió: aquesta denominació assimila el que només era una societat d'estudis religiosos a una nova religió, el que implicaria que Akbar hauria abandonat la seva fe, l'islam, cosa que no va fer mai.<ref name=art>Article de Jean-Paul Roux, director honorari de recerques al [[CNRS]] i antic professor de la secció d'art islàmic a l'Escola del [[Louvre]] [http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/akbar_et_fatehpur_sikri.asp] {{fr}}</ref>
 
Akbar provenia d'un llinatge turcomongol, on la tolerància cultural i els debats religiosos o filosòfics eren un costum tradicional; n'havien organitzat el propi [[Genguis Khan]], [[Khublai]] a la [[Xina]] o [[Mehmet II]] a [[Constantinoble]], entre molts d'altres.<ref name=art/> D'altra banda, el mateix Akbar era fruit d'una barreja de corrents de pensament: la seva mare era [[xiïta]], el seu pare [[sunnita]], la seva cultura [[persa]] i es va educar influït per la cultura [[hinduisme|hindú]].
 
Amb la motivació d'instal·lar definitivament el poder mogol va cercar, d'un cantó, la manera d'unificar el seu imperi; de l'altre, estava personalment i sincerament interessat en comprendre l'essència dels ensenyaments religiosos. Així, l'any [[1575]] va fer construir a la seva nova capital, [[Fatehpur Sikri]], un indret anomenat Ibadat Khana ("Casa de l'adoració") on cada dijous s'hi reunien els representants de les diverses religions del seu imperi per a debatre de llur fe i per homenatjar Déu en comú.
 
Veient que malgrat les discussions cadascú mantenia les seves posicions, pretenent posseir l'única veritat i arribant fins i tot a provocar-se baralles,<ref name=art/> Akbar va promulgar, l'any [[1579]], el dogma de la seva infal·libilitat que el convertia en l'autoritat religiosa suprema.
Aquest rang estipulava la seva supremacia espiritual pel que fa a la interpretació de l'[[Alcorà]] sobre totes les institucions musulmanes i l'autoritzava a publicar edictes en oposició amb el llibre sagrat per l'interès públic.
 
==Referències==
38.045

modificacions