Diferència entre revisions de la pàgina «Vestal»

3 octets eliminats ,  fa 12 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - Es s + Se s, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els
m (Robot afegeix: sr:Весталке)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - Es s + Se s, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els)
Les vestals havien de ser [[verge]]s, de pare i mare reconeguts i lliures que mai havien estat [[esclau]]s i que tinguessin una ocupació honorable i residència a Itàlia, i de gran bellesa. L'escollida no podia tenir menys de 6 anys ni més de 10, i havia de gaudir de tots els sentits. Un dels seus majors responsablidades era mantenir encès el [[foc sagrat]] dels seus temples. Estaven tocades amb un vel al cap i portant una làmpada, naturalment encesa, entre les mans.
 
La [[llei Papia]] ordenava que quan es produïa una vacant el [[Pontífex Màxim]] havia de seleccionar vint donzelles i d'aquestes una era elegida per sorteig, amb preferència la que ja tenia una germana vestal i les filles de sacerdots d'alt rang; aquesta llei sembla que es va establir per elpel refús del pares a donar a les seves filles, i l'oposició no va parar de créixer fins que en temps d'[[August]] les llibertes van ser declarades elegibles. De fet la elecció per sorteig mai es va produir si hi havia candidates voluntàries que reunien les condicions. Una vegada escollida el Pontífex Màxim agafava a la vestal per la mà i li deia: ''sacerdotem vestalem quae sacra. faciat quae ious siet sacerdotem vestalem facere propopulo romano quiritium utei quae optima lege fovit ita te amata capio''. Una vegada la candidata a vestal era seleccionada, era separada de la seva família, conduïda al temple (''Atrium de Vesta'') on li eren tallats els cabells, i on era suspesa d'un arbre, a fi de deixar clar que ja no depenia de la seva [[família]]. Vivia en endavant al recinte sagrat sota vigilància i control del col·legi pontifical.
 
El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris annexes als seus deures i era anomenada ''discipula''; els següents deu feia les cerimònies, i als darrers deu donava instrucció a les novícies; durant tot aquest temps havia de mantenir el vot de castedat, però una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgués i fins i tot es podia casar encara que molt poques feien ús d'aquest privilegi i en general les vestals morien com havien viscut: al servei d'una deïtat com a celibatàries al temple. La decana de les vestals era anomenada ''Vestalis Maxima'' o ''Virgo Maxima''.
851.856

modificacions