Celestins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 33:
Monjo [[benedictí]] el [[1230]] i prevere el [[1239]], Pietro del Morrone va preferir sempre la vida eremítica, fent vida ascètica a l'ermita de [[Majella]], als Abruzzi. El seu exemple va atraure nombrosos deixebles, de manera que va formar-se una comunitat a l'ermita del Santo Spirito de Maiella a Roccamorice (província de [[Pescara]]).
 
La comunitat s'anomenà '''Congregació dels Germans de l'Esperit Sant''' i adoptà una regla basada en les dels [[benedictins]], [[camaldolesoscamaldulesos]] i [[franciscans]], que fou aprovada per [[Urbà IV]] amb butlla de l'[[1 de juny]] de [[1263]]: el mateix document autoritzava la comunitat a incorporar-se a l'Orde de Sant Benet; la incorporació va ser efectiva el [[21 de juny]] de [[1264]].
<gallery>
Fitxer:Ancienne église des Célestins de Paris, au coin de la rue du Petit-Musc (IVe arrondissement), dessin à la mine de plomb de Charles Ransonnette de 1831.jpeg|Antic convent dels celestins de París; dibuix de C. Ransonnette, de 1831, poc abans de l'enderroc (París, Bibliothèque nationale).
Línia 58:
[[Categoria:Ordes religiosos]]
[[Categoria:Ordes semieremítics]]
[[Categoria:OrdesComunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XIII]]
 
[[de:Cölestiner]]