Diferència entre revisions de la pàgina «Music for the Royal Fireworks»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Focs d’Artifici''' ''(Música pels Reials)'' composició de Georg Friedrich Händel. El 7 d’octubre de 1748 el ''Tractat d’''[[Aix-la-Chapelle]…».)
 
El 7 d’octubre de [[1748]] el ''Tractat d’''[[Aix-la-Chapelle]] posà fi a la guerra per la successió de la [[Corona]] d’[[Àustria]] i la pau tornà momentàniament a [[Anglaterra]]. Alguns mesos més tard el rei [[Georg]] II ordenà que es realitzes una gran celebració, ostensiblement en honor la pau però en realitat per distreure llurs súbdits. La celebració es concentrà en torn de l’acabament d’un edifici, començat immediatament desprès d’haver-ne signat el tractat, objectiu del qual era servir com a muntatge per a una gran exhibició de focs d’artifici.
 
L’edifici s’acabà el 26 d’abril de [[1749]]. Tenia 125 metres de llarg i 34.75 metres d’alt. El duc de [[Montagut]], que estigué a càrrec de la celebració i que també pagà la major part de la mateixa, estava representat igual que ho estaven els déus grecs i el mateix rei George, en la façana de l’edifici. Al cap d’un pal de 61 metres hi havia un sol enorme artificial. També hi havia graons, pilars, passadissos, columnates arquejades i amples passarel•lespassarel·les.
 
==Encàrrec a Händel==
 
==La festa fou un fracàs==
La festa començà molt bé, però aviat es convertí en un fracàs. L’obertura de Händel, la peça més elaborada de la suite, estrenà la vetllada. En acabar hi hagué una tronadora salva de 101 canonades. Desprès l’edifici paregué de sobte il•luminatil·luminat pels focs d’artifici. S’escoltà la bourrée d’ Händel. Un disseny de focs d’artifici que descrivia la pau fou acompanyat per el moviment lent, seguit per la secció denominada ''“Joia”''. Però llavors ja s’havia perdut el control dels focs d’artifici. Continuaven sortint en moments equivocats. Alguns homes pujaren a l’edifici per tractar d’arranjar les coses i hi va haver llargues esperes. Desprès, tot l’edifici s’encengué en flames. La multitud comença a sentir pànic a mesura que la calor es feia més intensa. Un fort vent arrossegà les flames a treves del parc. Els ànims també s’encengueren i es feren algunes detencions. Varies persones resultaren ferides, dos fatalment. S’interpretaren els restants moviments per la ''Música Per als Focs d’Artifici'', però ningú va poder escoltar-los. La imatge del rei s’incendià i caigué ignominiosament en una caldera de foc.
 
La música de Händel proporcionà l’últim vestigi de dignitat i d’aquesta forma va créixer considerablement l’estimació del rei George per a ell. Quan el compositor repetí la música ''Per als Focs d’Artifici'' el 27 de maig, en un concert a benefici de la Casa d’Infants Expòsits, Georg donà una gran suma. En aquest concert, de passada, Häendel usà la instrumentació que sempre havia preferit: una banda de vent de mida normal més el complement habitual de cordes.
 
==Música per als Reials Focs d’Artifici==
*''Obertura''
*''Bourrée''
*''La Paix: Largo alla siciliana''
*''La Réjouissance: Allegro''
*''Minué??
 
''La Música per als Reials Focs d’Artifici, restà conclosa el 21 d’abril de [[1749]] i s’estrena en el Green Park, Londres, sis dies més tard''.
L’obra segueix el patró de la suite de danses barroca. L’obertura és el moviment més gran i el més substancial. La pomposa introducció completament orquestrada acaba en adagi d’acords que condueix a la part més veloç i militar del moviment. Aquesta secció contrasta diferents cors instrumentals. El moviment s’intensifica, arribant a l’increïble so d’una massa d’oboès, tots interpretant semicorxeres. Una gran cadència porta directament a un interludi marcat ''lentement'', desprès del qual es recapitula la part principal de la peça.
 
En el segon moviment és una dansa elegant. El tercer dona forma a ritmes puntejats de 12/8 que es desenvolupen fins conformar figures de refilet. L’allegro de ''“Joia”'' afegeix tambors de bordons al conjunt, a fi d’augmentar l’atmosfera militar. El minuéminuet final, amb llur oposada secció mitjana en menor, comença amb un cànon. Cada secció d’aquest moviment està orquestrada de forma diferent.
 
==Referències==
*.- Invitación a la Música pags. 328 a 329 de Jonathan Kramer. Editorial Vergara.
 
{{ORDENA:Handel, Georg Friedrich}}
[[Categoria:GransObres obresde Georg Friedrich Händel]]
799.077

modificacions