Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions

El moviment bretonista encara era en estat embrionari. Fins el [[1843]] no es fundaria una nova ''Association Bretonne'' (intent de ressucitar la fundada per La Rouërie), de caire històric, arqueològic i agrari, que fou suspesa per les autoritats napoleòniques el 1854, i reactivada des del 1872, dedicada a la historiografia vindicativa del “passat gloriós” anterior al 1532 i on hi destacarien les personalitats d’[[Aorelien Courson]] (1811-1889), [[Pierre Michel Pitre-Chevalier]] (1812-1863) i sobretot l’historiador [[Artur Lemoyne de laLa Borderie]] (1827-1901). D'altres erudits destacats foren [[Jozeb Loth]] (1847-1934), catedràtic de llengües cèltiques a Roazhon, fundador de la revista [[Annales de Bretagne]] el 1886 i traductor del [[Mabinogi]] al francès; [[Prosper Levot]] (1801-1878), conservador de la biblioteca del port de Brest, el p. [[Fransez Duine]] (1870-1925) i [[Antoine Dupuy]] (1835-?), professor d’història del liceu de Brest. Per la seva banda, la [[Théodore Hesart de la Villemarqué]] aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d’utilitzar el leonés de [[Le Gonideg]] com a ''koiné'' bretona en la catequesi de les parròquies.