Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
El [[1845]], un altre prefecte, en un discurs, recordaria: ''Cavallers, tingueu en compte que sobretot haveu estat nomenats per matar la llengua bretona''. I el [[1846]] el prefecte de [[Costes del Nord]] li contestà al bisbe de [[Saint Brieuc|Sant Brieg]] que ''l’objectiu especial de les nostres escoles a la Baixa Bretanya és substituir el bretó per la llengua francesa''. Tot i així, els antics xuans bretons encara mantingueren força influència en la política del país, com ho demostra el fet que el [[1832]] recolzaren la candidatura de la comtessa de Berry contra [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orléans]], a qui li costaria força fer-se popular entre els bretons.
El 1865 fou inaugurat el ferrocarril [[París]]-[[Brest]], amb la qual cosa es trenca l’aïllament tradicional del país vers la resta de França, però també comença la despersonalització i aculturació, agreujada amb l’arribada de turistes i l’emigració de pagesos i pescadors bretons cap a París, i continuada amb l’establiment del servei militar obligatori. Per altra banda, el 1859 Roazhon esdevé seu arquebisbal, però se li separa la seu de Naoned, que serà unida a la de [[Tours]], i d’aquesta manera, encara que de moment només eclesiàsticament, es trenca la unitat territorial bretona.
== Naixement del moviment bretonista ==
El moviment bretonista encara era en estat embrionari. Fins el [[1843]] no es fundaria una nova ''Association Bretonne'' (intent de ressucitar la fundada per La Rouërie), de caire històric, arqueològic i agrari, que fou suspesa per les autoritats napoleòniques el 1854, i reactivada des del 1872, dedicada a la historiografia vindicativa del “passat gloriós” anterior al 1532 i on hi destacarien les personalitats d’[[Aorelien Courson]] (1811-1889), [[Pierre Michel Pitre-Chevalier]] (1812-1863) i sobretot l’historiador [[Artur Lemoyne de La Borderie]] (1827-1901). D'altres erudits destacats foren [[Jozeb Loth]] (1847-1934), catedràtic de llengües cèltiques a Roazhon, fundador de la revista [[Annales de Bretagne]] el 1886 i traductor del [[Mabinogi]] al francès; [[Prosper Levot]] (1801-1878), conservador de la biblioteca del port de Brest, el p. [[Fransez Duine]] (1870-1925) i [[Antoine Dupuy]] (1835-?), professor d’història del liceu de Brest. Per la seva banda, la [[Théodore Hesart de la Villemarqué]] aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d’utilitzar el leonés de [[Jean-François-Marie Le Gonidec|Le Gonideg]] com a ''koiné'' bretona en la catequesi de les parròquies.
Alhora, el 1848 també fou fundada la ''Revue Provintiale'' de Kergolay i [[Joseph-Arthur Gobineau]], que demanaven la divisió de [[França]] en autonomies i que propiciaren la publicació de l’obra d’[[Ernest Renan]] (1823-1892) ''Essai sur la poésie des races celtiques'' (1854), així com de la ''Nouvelle grammaire bretonne'' (1849) de La Villemarqué.
Una altra fita que tingué un cert ressó al país fou el [[celtisme]] i el panceltisme. Començaria el 1837, quan una delegació bretona fou convidada a l’[[Eisteddfodd]] d’Abergavenny, on La Villemarqué hi composà alguns poemes i fou investit bard pel [[Gorsdedd]] de [[Gal·les]], i continuada el 1838, quan Gonideg, Price i [[Lamartine]] encapçalaren una delegació bretona per tal de participar en el Gorsedd de Gal·les i al primer Congrés Intercèltic de [[Cardiff|Caerdydd]]. Fins i tot, La Villemarqué intentà ser diputat pels republicans moderats. L’exit va moure a les diferents organitzacions bretones a la creació per la Villemarqué el 1855 de l’''Académie Bardique'', també coneguda com a ''Breuriez Barzed Breizh'' (Cofraria de Bards Bretons), molt influïda pels Gorsedd irlandesos i gal•lesos, que s’encarregaria el 1867 d’organitar el Segon [[Congrés Intercèltic]] a [[Sant Brieg]], amb delegats escocesos, irlandesos i gal·lesos, i que propiciaria l’aparició el 1878 de l’[[Association Celto-Bretonne]].
| |||