Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions

Una altra fita que tingué un cert ressó al país fou el [[celtisme]] i el panceltisme. Començaria el 1837, quan una delegació bretona fou convidada a l’[[Eisteddfodd]] d’Abergavenny, on La Villemarqué hi composà alguns poemes i fou investit bard pel [[Gorsdedd]] de [[Gal·les]], i continuada el 1838, quan GonidegLe Gonidec, Price i [[Alphonse de Lamartine]] encapçalaren una delegació bretona per tal de participar en el Gorsedd de Gal·les i al primer Congrés Intercèltic de [[Cardiff|Caerdydd]]. Fins i tot, La Villemarqué intentà ser diputat pels republicans moderats. L’exit va moure a les diferents organitzacions bretones a la creació per la Villemarqué el 1855 de l’''Académie Bardique'', també coneguda com a ''Breuriez Barzed Breizh'' (Cofraria de Bards Bretons), molt influïda pels Gorsedd irlandesos i gal•lesosgal·lesos, que s’encarregaria el 1867 d’organitar el Segon [[Congrés Intercèltic]] a [[Sant Brieg]], amb delegats escocesos, irlandesos i gal·lesos, i que propiciaria l’aparició el 1878 de l’[[Association Celto-Bretonne]].

El 1870 apareix també la Revue Celtique, de caire literari i folklòric, dirigida per [[Henri Gaidoz]] (1842-1932), qui juntament amb els francesos admiradors de la cultura bretona, [[Charles de Gaulle (poeta)]] ''Barz Bro C’hall'' (1837-1880) i el comte de Charency (1832-1916) enviaren una petició a l’Assemblea Nacional francesa a favor de l’ensenyament de les llengües regionals. El 1886, els Consells Generals dels Departaments bretons atorgaren una subvenció per tal de crear una càtedra de llengua cèltica a la Universitat de [[Rennes|Roazhon]].

Com a resposta a les reivindicacions de l’ensenyament en bretó (i en altres llengües), entre el 1875 i el 1880 es promulgaren les les [[lleis Ferry]] d’educació, mercè les quals s’extenia a tot frança l’escolarització obligatòria, gratuïta, laica … i en francès. En ella no sols no hi ha cap espai reservat per a les parles regionals, que rebran el nom despectiu de patois, sinó que se seguirà el lema ''Soyez prope parler français'' i s’emprarà el [[simbol|senhal]] contra els que es resisteixen. Cap el [[1887]] les ''lois Ferry'' s’extendrien també a les escoles privades i religioses, de manera que tota l’escola es va fer en francès. Aquest fet provocarà des del 1870-1880 el trencament de la societat tradicional bretona, així com un fort augment de l’alcoholisme entre la població local.