Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
{{Àcids i Bases}}
El químic danès [[Johannes Nicolaus Brønsted]] i l'anglès [[Thomas Martin Lowry]], el [[1923]], publicaren de forma independent, una teoria sobre el comportament dels [[àcid]]s i de les [[base (química)|basebases]]s que superava la vigent, en aquells anys, [[teoria àcid-base d'Arrhenius]] ja que podia aplicar-se a qualsevol tipus de [[dissolvent]] mentre que la d'[[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] només podia emprar-se per dissolucions aquoses.<ref>{{Citar publicació |cognom=Brønsted |nom=J.N. |enllaçautor=Johannes Nicolaus Brønsted |article=Some Remarks on the Concept of Acids and Bases |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Bronsted-Article.html |llengua=anglès, traducció de l'original en francès |publicació=Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas |lloc=Països Baixos |volum=42 |exemplar= |data=1923 |pàgines=718-728 }}
</ref><ref>{{Citar publicació |cognom=Lowry |nom=T.M |enllaçautor=Thomas Martin Lowry |article= |llengua= |consulta= |publicació=Chem. Ind. |lloc=Londres |volum=42 |exemplar=43 |data=1923 }} </ref> Segons aquesta nova teoria, ''un àcid és una substància que pot cedir protons, i una base és una substància que en pot acceptar''. Un [[àcid]] i una [[base (química)|base]] són ''conjugats'' quan estan relacionats per l'equació:
<center>àcid {{Equilibri}} protó + base </center>
Línia 8:
NH<sub>4</sub><sup>+</sup> {{Equilibri}} H<sup>+</sup> + NH<sub>3</sub>
CO<sub>3</sub>H<sup>-</sup> {{Equilibri}} H<sup>+</sup> + CO<sub>3</sub><sup>2-</sup></center>
Els [[àcid]]s i les [[base (química)|basebases]]s poden ser ions o molècules neutres.
Si se té en compte la [[solvatació]] del protó, H<sup>+</sup>, per part del [[dissolvent]], la relació entre ''parelles conjugades'' en dissolució aquosa és:
[[Fitxer:Thomas Martin Lowry.jpg|thumb|Thomas Martin Lowry]]
Línia 24:
La tendència a captar o perdre protons per part del dissolvent s'expressa indicant que tenen caràcter ''protofílic'' o ''protogènic'', que expressa la seva tendència com acceptor de protons (caràcter de base) o com a donador de protons (caràcter d'àcid) respectivament. Molts de [[dissolvent]]s poden captar o perdre protons i són anomenats ''anfipròtics'': [[aigua]], [[amoníac]], etc. i existeixen també els que no mostren cap tendència a captar-los o cedir-los i són designats com ''apròtics'', com, per exemple, el [[ciclohexà]] o el [[benzè]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez |nom=J.A. |enllaçautor= |coautors=Ruíz, J.J. i Urieta, J.S. |títol=Termodinámica química |url= |editorial=Síntesis |lloc=Madrid |llengua=castellà |data=setembre 2000 |pàgines=305 |isbn=84-7738-581-5}}</ref> Alguns dissolvents són només ''protofílics'' com l'[[dietilèter|èter etílic]], o només ''protogènics'', com el [[fluorur d'hidrogen]], H<sub>2</sub>F<sub>2</sub>, i en les seves dissolucions només pot manifestar-se el caràcter àcid o el caràcter bàsic de la substància dissolta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babor |nom=J.A. |cognom2=Ibarz |nom2=J. |títol=Química General Moderna |llengua=castellà |edició=8<sup>ena</sup> |editorial=Marín |lloc=Barcelona |any=1979 |isbn=84-7102-997-9}}</ref>
 
== Referències ==
<references />
 
[[Categoria:Teories de la química]]
 
[[ar:نظرية حمض-قاعدة برونستد لوري]]
[[bg:Теория на Брьонстед и Лаури]]
[[cs:Brønsted–Lowryho teorie kyselin a zásad]]