Lluís de Zulueta i Escolano: diferència entre les revisions

'''Lluís de Zulueta i Escolano''' ([[Barcelona]], [[1878]] - [[ciutat de Nova York]], [[1964]]) fou un pedagog i polític català. El 1910 es doctorà en filosofia i lletres a la [[Universitat de Madrid]] després d'ampliar estudis a [[París]] i a [[Berlín]]. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'[[ajuntament de Barcelona]] i el 1910, després d'integrar-se a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]], fou escollit diputat per [[Barcelona]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1910]]. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la [[Pedagogia]] a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al [[PartitPartido Reformista]] de [[Melquíades Álvarez]]. Amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les [[eleccions generals espanyoles de 1919]] i per Pontevedra a les [[eleccions generals espanyoles de 1923|de 1923]].

Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la [[Institución Libre de Enseñanza]] i va donar cursos i conferències a la [[Residencia de Estudiantes]]. Oposat a la [[dictadura de Primo de Rivera]], es va exiliar a [[Mèxic]], on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a [[l'Havana]] (Cuba). Quan es va proclamar la [[Segona República Espanyola]] va tornar i fourecuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la [[Universitat de Madrid]]. Fou escollit diputat republicà independent per Badajoz a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]]. [[Manuel Azaña]] el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a [[Berlín]] (1933-1934) i al [[Vaticà]] (1936).