Diferència entre revisions de la pàgina «Gaur»

128 bytes afegits ,  fa 12 anys
m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Gaur''' (o '''Lakhnawthi''') modernament anomenada sovint Gour, és una ciutat en ruïnes al districte de Malda a Bengala Occidental, a {{coord|24|52|N|88|08|…».)
 
m
'''Gaur''' (o '''Lakhnawthi''') modernament anomenada sovint '''Gour''', és una ciutat en ruïnes al [[districte de Malda]] a [[Bengala Occidental]], a {{coord|24|52|N|88|08|E|display=inline,title}}
 
==HIstòria==
 
El seu origen és desconegut. La tradició la connecta amb Adisur, Ballal Sen i Lakshman. El seu nom més antic és creu que fou '''Lakshmanawati''', corrumput en Lakhnauti o Lakhnawti. Gaur també és un nom antic si be és possible que el nom correspongui més exactament al regne que a la ciutat. La seva història comença vers el [[1202]] quan fou conquerida pels musulmans i fou la seu dels governadors de [[Bengala (regió)]] (excepte entre [[1206]] i [[1211]]) fins el segle XVI. Durant els més de tres segles següents fins a la conquesta mogilmogol ([[1538]]) i l'establiment de la dinastia Suri, es van construir diverses edificis musulmans com mesquites, madrases i altres. Vers el [[1352]] IIlyas Shah va traslladar la capital a Firozabad (Pandua) però va retornar a Gaur sota Jalal al-Din Muhammad (1418-1431) uns 70 anys després.
 
=== Governadors musulmans dels sultans de Delhi ===
* Conquesta mogol, Humayun 1537-1538
 
Sota els reis Suri Gaur fou saquejada ([[1537]]) i la capital fou traslladada a Panduah o Pandua o Firozabad ([[1539]]), no molt lluny de Gaur i també al districte de Malda. Per cosntruir la nova capital els monuments i materials de Gaur es van portar a la nova capitalciutat. Panduah fou una capital efímera i la capital va retornar a Gaur ara sota el nom de '''Janatabad''' o Jannatabad, o "El lloc del Paradis" que li va donar Humayun quan va residir aquí breument el 1538, i més tard Fatehabad, Husainabad i Nusratabad.
 
===Suri ===
* Conquesta d'Akbar el Gran 1576
 
During els darrers ants de la dinastia afganesa la capital fou trasllada a Taxdan o Tangra o Tanda o Tanra uns quants kms al sud-oest de Gaur, a la riba d'un canal del [[Ganges]], riu que cada dia passava més a l'oest. El canvi es va deure precisament a que el riu Ganges havia desviat el seu curs i Gaur havia esdevingut lloc de malaria per les maresmes de la rodalia deixades per l'antic llit del Ganges. El [[1576]] deixa de ser esmentada. El darrers anys de la seva història fou saquejada pels seus propis reis, assetjada, i més d'una vegada conquerida per assalt. Quan Dawud Khan Karakani va refusar pagar tribut al emperador mogol, un exèrcit dirigit per Munim Khan el va derrotar i el [[1575]] va ocupar Gaur. La pesta es va declarar a la ciutat i la seva població va morir en gran part i els morts no podien ni ser cremats o enterrats i foren tirat a les llacunes o al riu [[Bhagirati]].; els que van sobreviure van fugir de la ciutat que no va tornar a ser poblada més. El general imperial Munim Khan, que va decidir establir Gaur com a seu del govern regional, va morir també a causa de l'epidèmia.
 
Buchanan Hamilton desacredita la historia de la pesta i diu que els governadors mongols hi van residir temporalment i que hi tenien un palau fortificat. El [[1639]] Shah Shuja, germà d'[[Aurangzeb]], va afegir edificis al palau i fortalesa de la ciutat, tot i que va convertir a Rajmahal en capital de Bengala i finalment quan la capital es va establir a [[Dacca]] o a Mureshidabad[[Murshidabad]] fou llavors quan Gaur fou abandonada segons Hamilton. El [[1683]] la va visitar William Hedges i el palau i fort estaven intactes el que indicaria que feia poc que havien estat abandonats. Materials de la ciutat van servir després per fer construccions a Murshidabad. Fins i tot s'assegura que English Bazar fou construit amb materials de Gaur.
 
Les ruïnes foren explorades primer per H. Creighton el [[1801]], i el [[1810]] per Buchanan-Hamilton, que va publicar una elaborada descripció de les restes. la ciutat cobria una superfície d'uns 50 km2 al menys. la poblaci´`opoblació s'estima que va arribar fins a 600.000 o 700.000 persones.
 
==Referències==
117.921

modificacions