Emirat de Tbilissi: diferència entre les revisions

Cap al 820 era emir Muhammad Ibn Hattab que va governar menys de deu anys. El 829 o 830 el va succeir Ali Ibn Shouaib que va exercir fins el 833. Cap al [[840 ]] el successor del anterior, l'emir '''Ishak Ibn Ismail Ibn Shoibis''', va entrar en dissidència contra el Califa, dissidència que va durar uns 15 anys. El califa va enviar finalment un exercit sota el comandament d'un cap anomenat '''Bugha al Turki''', que va assetjar Tblisi el [[853]], i la va ocupar matant 50000 persones incloent l'emir Ishak (o Sahak); però els emirs subsegüents tampoc van ser del tot obedients al califa, encara que el reconeixien i feien les monedes amb el seu nom.

Cap el 1030, Liparit Liparitisdzé, senyor (erishtavi) del veí territori de Kldékari, volia conquerir l'emirat perquè les seves possessions senyorials estaven a la vora i esperava que amb la conquesta rebria molts nous territoris. D'acord amb Ivané Abasasdzé, que tenia similars interessos, el [[1032]] van fer presoner al emir Djafar i van convidar al rei [[Bagrat IV de Geòrgia ]] a prendre Tblisi. Però Bagrat va fer alliberar a Djafar. Cinc anys després el rei, sota consell del incansable eristhavi de Kldékari, va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tblisi. Després de dos anys de setge sense resultats Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir.