Tema (música): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m +i nterwiki
Línia 25:
{{Audio|Wolfgang Amadeus Mozart - Symphony 40 g-moll - 1. Molto allegro.ogg|Inici de la simfonia número 40 de Mozart en què els temes compleixen la funció esmentada en la forma sonata}}
 
En força casos, el tema ha estat dipositari de valors extramusicals, de manera que ben sovint aquest element de la composició ha estat una forma, més encoberta o més diàfana, de vincular-se a una determinada tradició, o d'expressar un determinat simbolisme, o utilitzar-lo com una forma de [[figuralisme]] o de retòrica, etc. Així per exemple succeïa en el [[música del Renaixement|Renaixement]] quan es prenia com a tema un determinat [[cantus firmus]] o un altre, o quan —en el [[Classicisme musical|Classicisme]] o en el [[música romàntica|Romanticisme]]— un compositor preferia fer les seves variacions a partir d'un tema que tenia un determinat origen o un altre, atès que era un manera de retre homenatge a algú o vincular-se a una determinada tradició, escola, etc. Semblantment, [[Brahms]] expressa la seva admiració pel classicisme en fer les seves ''Variacions per a orquestra sobre un tema de Haydn'', i [[Schumann]] fa el seu tribut a [[Johann Sebastian Bach]] quan l'any [[1845]] escriu sis [[fuga|fugues]] per a [[orgue]] utilitzant el tema de quatre notes si bemoll - la - do - si natural, que amb la nomenclatura alfabètica de les notes en alemany correspon a les lletres B-A-C-H.
 
[[Fitxer:B-a-c-h.svg|right|thumb|150px|Motiu o tema de quatre notes sobre el cognom de [[Johann Sebastian Bach]].]]