Juli Nepot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m + plantilla
Línia 2:
'''Juli Nepot''' (''Julius Nepos'') fou el penúltim emperador de l'[[imperi Romà]] a l'Occident (del [[474]] al [[475]]).
 
Era fill de Nepocià i d'una germana de [[Marcel·lí d'Il·líria]], que s'havia creat un imperi independent a [[Il·líria]]. Nepocià se sap que fou un general de l'exèrcit a Dalmàcia el [[471 ]] però alguns pensen que la noticia es refereix al mateix Nepot, ja que la lectura tant pot ser ''Nepotianus'' com ''Nepos'' i [[Teòfanes Isàuric]] dona a l'emperador el nom de Nepocià i diu que era nadiu de Dalmàcia. Modernament es considera que Nepot havia succeït al seu oncle Marcel·lí a la mort d'aquest el 468 i per això fou escollit per [[Lleó I]] l'emperador oriental, com espòs de la neboda de la seva dona Verina, i li va donar el títol d'august d'Occident per mans del seu oficial Domicià a [[Ravenna]].
 
''Nepos'', amb ajut oriental, va marxar contra [[Gliceri]] que era emperador a Roma, al que va derrotar i va fer presoner a ''[[Portus]]'', el '''port de Roma''' a la boca del [[Tíber]], i el va obligar a esdevenir monjo (vers començaments de l'estiu del [[474]], tot i que Teòfanes situa els fets el [[473]]; el '''cronicó anònim''' publicat per ''Caspianus'' situa la exaltació de Nepot el [[24 de juny]] del [[474]], que correspondria a la victòria sobre Gliceri, mentre la proclamació a Ravenna podia haver estat l'agost del [[473]]).
 
En aquest temps [[Euric]] el rei dels visigots va expulsar als romans de l'[[Alvèrnia]], darrera província que conservaven els romans a la [[Gàl·lia]] i que fou defensada per [[Ecdici]] (''Ecdicius'', [[Jordanes]] l'anomena Deci), cunyat de [[Sidoni Apol·linar]]. Els visigots van assetjat Clermont, capital regional, l'estiu del [[474]]; Nepot va enviar a negociar al bisbe Epifani de Ticinum ([[Pavia]]) que va arranjar la pau, que Euric no va tardar a trencar. Nepot va haver de signar un segon tractat per mitja del qüestor Licinià en el qual va cedir Alvèrnia als visigots.
 
Ecdici fou cridat a Roma i [[Orestes (general)|Orestes]] fou nomenat ''magister militium''. Orestes va assolir el comandament de les tropes reunides a Roma i va avançar cap a Ravenna per anar a la Gàl·lia, però al arribar a aquesta ciutat, aprofitant que les tropes d'Itàlia, formades principalment per mercenaris germànics, li eren més lleials a ell que no pas a l'emperador, va organitzar un cop d'estat, i Juli Nepot fugí cap a la [[Dalmàcia]]. Orestes va proclamar al seu fill [[Ròmul August]]. La fugida està datada al cronicó anònim el [[28 d'agost]] del 475.
 
Després de la seva expulsió va conservar Il·líria i Dalmàcia i era reconegut també com emperador per l'emperador d'Orient. Orestes i Ròmul foren deposats i executats per [[Odoacre]], el general hèrul, que va buscar el reconeixement de l'emperador oriental [[Zenó (emperador)|Zenó]], reconeixement que no va obtenir.
Línia 54:
[[sv:Julius Nepos]]
[[sw:Julius Nepos]]
[[th:จักรพรรดิจูเลียส เนโพส]]
[[tl:Julius Nepos]]
[[tr:Julius Nepos]]