Sultanat de Gujarat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 7:
El [[1403]] Tatar Khan va intentar convèncer al seu pare de avançar fins a Delhi amb un exèrcit però Muzaffar no ho va acceptar i va tractar de dissuadir al fill. Tatar llavors va enderrocar al seu pare (de 60 anys) i es va proclamar sultà de Gujarat (novembre de [[1403]]) com Muhammad Shah Gujarati. Fou el primer sultà. Llavors va marxar a Delhi però fou enverinat pel seu oncle Shams Khan, que va alliberar a Muzaffar al que va restablir al govern de Gujarat.
Muzaffar va agafar el títol reial el [[1407]] a petició dels nobles i davant la vacant de poder a [[Delhi]], sent coronat com Muzaffar Shah. Aquest va ampliar els seus dominis, inicialment una franja entre les muntanyes i la mar, amb l'annexió d'Idar al nord, i de Diu i Kathiawar, va saquejar Jhalor i es va apoderar de Malwa temporalment el 1407 posant al tron al seu propi germà en el lloc d'Hoshang.
El seu successor Ahmad I (1410-1442) va fundar Ahmadabad o Ahmedabad, que des de les hores fou sempre la principal ciutat del Gujarat; va recuperar Bombai i Salsette dels reis bahmànides del Dècan.
[[Mahmud Shah I Begra Gudjarati]] (Baykara) Saif al-Din (1458-1511) va seguir amb les lluites tradicionals contra Malwa a l'est i Khandesh al sud i va construir una gran flota per dominar als pirates de les illes. Els pirates no eren els únics que amenaçaven la costa, ja que en aquesta època van arribar els europeus: Vasco de Gama desembarcava a Malabar el 1498; el conflicte dels portuguesos amb els mamelucs egipcis pel comerç de l'Índia va portar a l'enfrontament: el almirall Husein, cap de la flota mameluca a la mar Roja, fou enviat el 1508 a Gujarat amb una esquadra ben equipada i mariners veterans de les guerres amb els cristians a la Mediterrània; la flota de Gujarat, sota el governador de Diu, se li va unir tot i els intents de Lourenço de Almeida d'evitar l'aliança; els portuguesos foren derrotats en un combat naval que va durar dos dies prop de Chaul, i Lourenço de Almeida va morir; però al cap de pocs mesos, el 2 de febrer de 1509, el pare de Lourenço, el virrei Francisco de Almeida, va derrotar a la flota aliada en aigues de Diu. El 1510 el sultà de Gujarat va oferir el port de Diu al portuguès Albuquerque, el conqueridor de Goa, i una factoria lusitana s'hi va establir el 1513 (la fortalesa es va construir el 1535).
[[Bahadur Shah Gudjarati]] (1526-1537) va imposar la seva superioritat als rajputs de la muntanya i als reis del Dècan i el 1531 va annexionar Malwa. Una revolta rajput i l'avanç dels mogols dirigits per Humayun, fill de Baber, van fer perdre al sultà el poder per un temps (1535) pero el va recuperar el 1536 per acabar morint l'any següent a traició en un vaixell portuguès on havia estat convidat.
El sultanat va existir fins a la conquesta per l'emperador mogol Akbar el Gran. Aquest fou cridat a Gujarat pel regent Itimad Khan que no podia controlar el país. Va iniciar la campanya el juliol de [[1572]] sortint de [[Fatehpur Sikri]]. Va arribar a Patan, la capital del Gujarat el novembre. Allí va rebre la submissió dels nobles. Va continuar el seu camí cap a [[Khambayat]] i pel camí va saber d'una revolta a [[Ahmedabad]] d'alguns nobles que fou sufocada ràpidament. Cap al sud els seus parents els [[Mirza]], descendents de Tamerlà, que ara eren senyors de [[Surat]], [[Baroda]], [[Bhraoc]] i [[Campaner]], i els ''habshis'', se li van oposar, però foren derrotats per les forces imperials a la batalla de Sarnal el [[23 de desembre]] de [[1572]]; Surat fou assetjada i va capitular el [[26 de febrer]] de [[1573]]. Llavors Akbar va donar per acabada la campanya i va retornar a Fatehpur Sikri (abril del 1573). Gujarat va esdevenir una província (''suba'') mogol amb setze ''sarkars'' (districtes) que van substituir als 25 districtes que havia arribat a tenir Gujarat. Poc després de sortir Akbar, els Mirza es van revoltar altre cop i es van unir als ''habshis''. El governador mogol va quedar assetjat a [[Ahmedabad]] i Akbar va retornar en 9 dies de marxes forçades i va derrotar als rebels a la batalla d'Ahmedabad (setembre del [[1573]]). Encara que hi va haver una revolta menor dels Mirza el [[1577]] només va caler un cos expedicionari mogol enviat per reprimir el intent.
| |||