Bulgària del Volga: diferència entre les revisions

A la mort del khan Kuvrat el [[642]] el regne búlgar es va partir segurament sota pressió del khanat dels [[khàzars]]. Una part dels búlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantins i russos com '''Bulgària Negra''', i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegues i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del khan Isperukh cap a la regió del Danubi i els [[Balcans]] on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat '''Burdjan''' pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu [[Volga]] cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el [[riu Kama]] on van sotmetre a la població local finesa, formant un estat conegut com el khanat dels Búlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans com [[Bulghar]], nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats [[veps]]) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels búlgars del Volga; a l'est els badjirts (els moderns [[baixkirs]]) també sotmesos als búlgars; al sud-est els [[petxenegues]] i [[ghuzz]] que eren independents; a l'oest, entre els búlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels [[mordvins]], que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels búlgars; a l'oest vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als búlgars.

 

 

Cada tribu dels búlgar de fet formava un sub estat virtualment independent. El [[1183]] un príncep búlgar estava aliat als [[cumans]] i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país la formaven la família reial, els caps tribals i les 500 famílies més poderoses.