Caulerpa taxifolia

Caulerpa taxifolia és una espècie d'alga del gènere Caulerpa, oriündes de l'Oceà Índic, s'ha utilitzat com a ornamentació en aquaris a tot el món. L'alga té una estoló que s'estén horitzontalment just per sobre del fons marí, i d'aquest tronc vertical créixer falguera-com pinnes, les fulles són planes, com el teix, d'aquí el nom de l'espècie "taxifolia" (el gènere de teix és "Taxus"). L'alga produeix grans quantitats d'un producte químic que és tòxic per a peixos i altres als possibles depredadors. Això és en contrast amb altres plantes que produeixen una varietat de toxines, però en quantitats reduïdes. Una soca d'aquesta alga es trobà prosperant en ambients freds aquari pel personal del Zoo Wilhelma de Stuttgart (Alemanya) el 1980. Aquari al zoològic, la criança selectiva sota l'exposició a productes químics i la llum ultraviolada va fer de Caulpera encara més resistent , i quan finalment s'alliberà al Mediterrani, es convertí en una espècie invasora que que amenaçava amb d'alterar els ecosistemes per una exclusió d'altres algues no comestibles.

Caulerpa taxifolia

Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Bryopsidophyceae
Ordre	Bryopsidales
Família	Caulerpaceae
Gènere	Caulerpa
Espècie	Caulerpa taxifolia

Infestació inicial

Es creu que, el 1984, aquesta alga fou alliberada accidentalment a les aigües costaneres del Mediterrani prop del Museu Oceanogràfic de Mònaco. Es va al·legar que havia crescut Caulerpa per cobrir 7.400 hectàrees . Una creença que va sorgir va ser la prevenció d'altres plantes de conreu, el que el sobrenom de l'"alga assassina". La planta va començar a estendre's entre els ports al llarg de la costa mediterrània. C. taxifolia s'ha descobert a les costes d'Austràlia i els Estats Units, encara que cap d'aquestes invasions han estat en aquests llocs a l'escala amb que succeix a la Mediterrània. Durant diversos anys, l'origen de les espècies no era clara. El biòleg marí Alexander Meinez va descobrir per primera vegada la planta a la dècada de 1980, i va demanar l'ajut del Museu Oceanogràfic de Mònaco. Tanmateix, el director del museu va argumentar que aquesta invasió havia ocórregut naturalment, probablement, el resultat de les corrents oceàniques amb una tropicals les espècies a la zona. Les disputes sobre si l'espècie era natural o invasiva, i si el museu ha posat en llibertat o no, va contribuir a la demora que va permetre a la planta de difusió descontrolada.

• Alda, Alan. "GREEN INVADER", Scientific American Frontiers, Show #1204 "Alien Invasion" Premiered November 6, 2001.

El museu segueix negant que alliberà la planta, encara que l'exdirector Jacques-Yves Cousteau finalment va expressar el seu convenciment que era l'única explicació raonable. Sovint es va informar que fins a la meitat de les espècies de peixos han desaparegut de les zones on creix Caulerpa. I encara que els estudis científics han demostrat que la diversitat de peixos i la biomassa són iguals o majors a praderies Caulerpa que en els llits d'algues marines , que Caulerpa no va tenir cap efecte sobre la composició o la riquesa d'espècies de peixos , i que la riquesa de plantes epífites és major en Caulerpa que en el mar d'herba , aquests estudis han estat recentment revocats. Un estudi realitzat el 2001 va arribar a la conclusió que les reclamacions de grans àrees cobertes pel present s'han exagerat les algues de 100 vegades .

Propagació

La soca d'aquari només es reprodueix asexualment, és a dir, vegetativa. L'anàlisi del líquid blanc viscòs i elàstic de l'interior del cal·lus només conté gàmetes masculins. La taxa de creixement pot arribara a un centímetre diari. Si una petita part es separada de la resta de les algues, aquesta petita part port regenerar una nova alga. Les àncores dels vaixells i les xarxes de pesca poden servir com a portadors de Caulerpa. Per tant, aquesta alga s'ha trobat que es dispersa de la costa d'una ciutat portuària a la costa d'un altre port. Les varietats naturals es reprodueixen també sexualment. Els gàmetes són expulsats de cada sexe i es reuneixen per formar un zigot, que després passa per dos estadis larvaris abans de convertir-se en un adult.

Altres infestacions

El 2000, la soca es va trobar a la costa de Califòrnia (EUA), prop de San Diego, i també a la costa de Nova Gal·les del Sud, Austràlia. La invasió de Califòrnia va ser prou petita com per ser considerat controlable: va ser cobert amb lona, que es va falcar amb sacs de sorra a les vores de la infestació. A continuació, s'aboca clor a través de tubs que introdueixen en certes obertures en la lona: l'interior de la lona s'omple de clor i mata els organismes vius en el seu interior, incloent l'alga assassina, sinó també els peixos i plantes. La matança dels altres organismes no era desitjable, però es va considerar preferible deixar que la mala herba creix sense control, que en el rendiment final major estralls en aquestes mateixes criatures. L'aparició de la costa de Califòrnia era molt probablement causat per un aquari propietari indegudament el contingut de dúmping, la qual cosa permet C. taxifolia a fluir a través d'una tempesta de clavegueram a la llacuna on es va descobrir la invasió. Califòrnia ha aprovat una llei que prohibeix la possessió, venda o transport de Caulerpa taxifolia en l'estat. També hi ha una llei federal en virtut de la Llei de males herbes nocives que prohibeix la venda i el transport interestatal del cep d'aquari Caulerpa. El juliol de 2006, l'alga s'ha declarat eradicada dels dos llocs del sud de Califòrnia (Laguna Hedionda, a Carlsbad i Seagate Laguna a Huntington).

Possible mètode de control biològic

Investigadors de la Universitat de Niça, a França han estat estudiant un petit llimac aquàtic que se sap que és un depredador natural de C. taxifolia. Anomenada Elysia subornata, es va trobar davant les costes de Florida, en aigües més càlides que a la Mediterrània. Aquest llimac es creu que s'alimenta exclusivament de la Caulerpa taxifolia, enganxant seva probòscide a la tija i la succió del líquid viscós de color blanc a l'interior de la tija: és causa de les algues per ser feble, descolorides i morts. Com ho fa el llimac, que absorbeix el verí de les algues. El llimac té un enzim que neutralitza els efectes nocius del verí, i al mateix temps protegeix el verí de el llimac de ser menjat pels peixos. Aquest llimacs no poden sobreviure a les aigües més fresques del Mediterrani, però, pel que no pot comprovar el creixement de la brolla assassí.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caulerpa taxifolia

• [In-depth article on invasions of Caulerpa taxifolia, source as escaped aquarium plant, etc.]
• Caulerpa Taxifolia fact sheet
• Guiry, M.D. & Guiry, G.M.. «Genus: Caulerpa taxonomy browser». AlgaeBase version 4.2 World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway, 2007. [Consulta: 23 setembre 2007].

«"Deep Sea Invasion"». [Consulta: 19 juny 2009].

Error en el títol o la url.«». [Consulta: 19 juny 2009]. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 19 juny 2009].

• [] Nova (TV series) broadcast April 1, 2003
• Peplow, M. 2005. "Algae create glue to repair cell damage", Nature
• . [""], [[]]

Thibaut, T. «Elysia subornata a potential control agent of the alga Caulerpa taxifolia in the Mediterranean Sea» (en anglès). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2001. [Consulta: 19 juny 2009].

• "Start-up drills for oil in algae" by Martin LaMonica, CNET News.com, May 20, 2005, retrieved July 13, 2006