Ralf Dahrendorf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: nl:Ralf Dahrendorf
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Polític
| a (Per a mostrar la plantilla en femení)
| nom = Ralf Dahrendorf
| imatge = Dahrendorf.jpg
| width = 198px200px
| height = 198px200px
| caption =
| data de naixement = [[1 de maig]] de [[1929]]
| lloc de naixement = {{bandera|Alemanya}} [[Hamburg]] ([[AlemanyaRepública de Weimar]])
| data de defunció = {{Data defunció i edat|2009|6|17|1929|5|1}}
| lloc de defunció = {{bandera|Alemanya}} [[Colònia]] ([[Alemanya]])
| office = [[Comissari Europeu de Ciència i Recerca]]
| term_start = [[6 de gener]] de [[1973]]
Linha 28 ⟶ 27:
| successor3 =
| constituency3 =
| partit = [[FreiePartit DemokratischeDemocràtic Partei|FDPLliure]] (''FDP'')
| professió = [[sociòleg]] i professor universitari
| parella =
Linha 34 ⟶ 33:
| footnotes =
}}
'''Ralf Dahrendorf''' ([[Hamburg]], [[Alemanya1929]] - [[1929Colònia]] - 17 de juny de, [[2009]]) ésfou un [[sociòleg]], [[filòsof]], [[políticaciències polítiques|politòleg]] i professor universitari alemany, nacionalitzat [[Regne Unit|britànic]], que pertany al corrent sociològic dels anomenats ''Teòrics del conflicte''.
 
'''Ralf Dahrendorf''' ([[Hamburg]], [[Alemanya]] [[1929]] - 17 de juny de [[2009]]) és un [[sociòleg]], [[filòsof]], [[política|politòleg]] i professor universitari alemany, nacionalitzat [[Regne Unit|britànic]], que pertany al corrent sociològic dels anomenats ''Teòrics del conflicte''.
 
== Biografia ==
Linha 42 ⟶ 40:
L'any [[1957]] va esdevindre professor de sociologia a la Universitat d'Hamburg, el [[1960]] es traslladà fins a la [[Universitat de Tübingen]] i el [[1966]] a la [[Universitat de Constança]], càrrec que deixà el [[1969]]. Entre [[1974]] i [[1984]] fou director de la London School of Economics, el 1984 retornà a [[Alemanya]], d'on fou nomenat professor de [[ciències socials]] a la Universitat de Constanza. El [[1986]] s'instal·là al [[Regne Unit]], esdevenint entre [[1987]] i [[1997]] decà del ''St. Anthony's College'' de la [[Universitat d'Oxford]].
 
L'any [[1988]] li fou conecidadconcecida la nacionalitat britànica i el [[1993]] li fou otorgatatorgat el títol personal de "Baró Dahrendorf" per la [[reina d'Anglaterra|reina]] [[Elisabet II del Regne Unit]]. Actualment és membre de la [[Cambra dels Lords]] britànica.
 
El [[2007]] li fou concedit el [[Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials]] ''per la seva contribució a les Ciències Socials i la seva preocupació per una Europa basada en les societats obertes i cosmopolites, on es defineixi els drets i llibertats dins un nou ordre internacional''.
 
Morí el [[17 de juny]] de [[2009]] a [[Colònia]] ([[Alemanya]]) després de patir un càncer.
El [[2007]] li fou concedit el [[Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials]] ''per la seva contribució a les Ciències Socials i la seva preocupació per una Europa basada en les societats obertes i cosmopolites, on es defineixi els drets i llibertats dins un nou ordre internacional''.
 
== Carrera política ==
Entre [[1969]] i [[1979]] fou membre del ''[[Bundestag]]'' alemany pel [[FreiePartit DemokratischeDemocràtic ParteiLliure]] (Partit''Freie DemocràticDemokratische LliurePartei'', ''FDP''), sent nomenat Secretari d'Estat al Ministeri d'Afers Exteriors Alemany.
 
El [[1970]] fou nomenat [[Comissari Europeu|membre]] de la [[Comissió Malfatti]], exercint el càrrec de [[Comissari Europeu de Comerç]], càrrec que també ocupà durant la [[Comissió Mansholt]], fins el [[1973]]. En la formació de la [[Comissió Ortoli]] fou nomenat [[Comissari Europeu d'Educació]] i [[Comissari Europeu de Ciència i Recerca|Comissari de Ciència i Recerca]]. Abandonà la política europea el [[1977]].
Línia 54:
A partir de l'estudi de les [[classes socials]] descrites per [[Karl Marx]] els estudis de Dahrendorf promouen la creació de societats obertes i universalistes amb [[drets humans]] i [[drets civils|civils]] per a tota la humanitat.
 
Interesat en les teories de la societat i els factors del conflicte, dóna suport que la tendència al conflicte és innata en el sistema: l'aparició de grups amb i sense poder genera diversos interessos, i per tant és el generador dels conflictes. El "poder" és per a Dahrendorf determina l'estructura social de la població. Les normes, mantingudes pel "poder", defineixen els criteris de la desestabilització social, que no són res més que les coses (valors, estatus, ambicions...) desitjades per la col·lectivitat. Això contribueïx percontribueix a establir un ordre jeràrquic d'estats socials. Per a Dahrendorf el concepte d'"autoritat" també és un dels responsables dels desequilibris socials.
 
Per a poder realitzar la mobilització i protesta social, Dahrendorf enumera quatre requisits bàsics:
Línia 60:
* requisit polític: el [[liberalisme]], a excepció del [[totalitarisme]], afavoreix la protesta
* requisit social: la concentració geogràfica dels membres del grup i la seva facilitat de comunicació
* requisitirequisit psicològic: els interessos de defensar han de ser reals
 
El conflicte apareixerà, finalment, entre aquell que dóna ordres i aquell que les rep.
Línia 72:
{{Finalitza taula}}
 
[[Categoria{{ORDENA:Sociòlegs alemanys|Dahrendorf, Ralf]]}}
[[Categoria:Comissaris EuropeusSociòlegs alemanys|Dahrendorf, Ralf]]
[[Categoria:Britànics|Dahrendorf,Comissaris RalfEuropeus alemanys]]
[[Categoria:Britànics]]
[[Categoria:Premis Príncep d'Astúries de Ciències Socials|Dahrendorf, Ralf]]
 
[[bg:Ралф Дарендорф]]