Preneste: diferència entre les revisions

No va passar molt de temps quant la ciutat tornava a estar en guerra amb Roma ([[379 aC]]) i es van aliar a altres ciutats llatines, però no van poder fer accions ofensives fins algun temps després. [[Diodor de Sicília]] diu que el [[351 aC]] van signar una treva amb Roma. Van participar a la gran guerra llatina del [[340 aC]] i el [[339 aC]] van enviar forces per ajudar als pedans (ciutat de [[Pedum]]) però foren derrotats pel cònsol Emili; tot i així van seguir la guerra juntament amb [[Tibur]] fins la derrota final dels llatins a [[Pedum]] el [[338 aC]]. A la pau que va seguir Praeneste va perdre part del seu territori igual que Tibur. Praeneste va esdevenir estat lliure aliat a Roma i no va rebre la ciutadania com altres ciutats.

A la [[Segona Guerra Púnica]] els praenestins es van distingir a la defensa de [[Casilinum]] contra [[Anníbal]], i encara que es van haver de rendir, foren premiats pel seu valor i fidelitat pel [[senat romà]] amb alts honors; Praeneste va rebutjar però la oferta de la ciutadania romana i van romandre nominalment independent fins a la guerra social quant, com les altres ciutats aliades van rebre la ciutadania.

A les guerres entre [[Gai Mari]] i [[Sul·la]] Praeneste va jugar una part important; fou ocupada per [[Cinna]] quant fou expulsat de Roma el [[ 87 aC]] i va romandre en mans dels populars fins el [[82 aC]] quan va donar refugi a Mari el jove amb les restes de l'exèrcit derrotat per Sul·la a [[Sacriportus]]. Com que les fortificacions havien estat reforçades Sul·la va desistir d'assaltar la ciutat i la va bloquejar sota el comandament de Lucretius Ofella, mentre Sul·la feia operacions contra els líders dels populars; després d'una gran batalla a la [[Porta Colina]] i la derrota del general samnita Pontius Telesinus, Praeneste va obrir les portes a Ofella. Mari el jove, al fracassar en el seu intent d'escapar per un passatge subterrani, es va suïcidar. La ciutat fou castigada severament; els habitants foren executats sense distinció i la ciutat saquejada; les fortificacions foren desmantellades i es va establir una colònia militar de veterans de Sul·la. La ciutat es va traslladar a la plana i la vella ciutat fou ocupada pel temple de Fortuna.