Bàndol nacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Aquesta denominació es contraposava a la del [[bàndol republicà]] emprada per designar les tropes lleialistes.
Amb independència d'aquestes dues denominacions, els ''[[nacionals]]'' aplicaven als republicans tota una sèrie d'apel•latius de menyspreança com "[[rojos]]", "comunistes" (independentment de la seva pertanyença o no al [[Partit Comunista]], "separatistes", etc. De la mateixa manera, els Republicans solien anomenar-los "feixistes" (o "fatxes"), "facciosos", "opressors", "sediciosos", etc. També incloïen el terme "[[Nazisme|nazis]]", donat l'ajut extern rebut pel bàndol nacional, si bé aquesta darrera denominació seria principalment posterior.
El Bàndol Nacional era recolzat fonamentalment per les classes conservadores i pels sectors religiosos. Va tenir major acceptació en les zones rurals i en regions de tall conservador, com [[Navarra]], [[Castella la Vella]], [[Galícia]] i part d'[[Andalusia]]. El bàndol republicà era un conglomerat de partits i organitzacions, en molts casos amb ideologies oposades i fins i tot enfrontades (republicans, socialistes, anarquistes, anarcosindicalistes, comunistes, independentistes, etc.) i aconseguia el seu recolzament principalment de la classe treballadora, els petits camperols [[Catalunya|catalans]] i [[Aragó|aragonesos]], els jornalers agrícoles andalusos, manxecs i lllevantins, els miners andalusos i [[Astúries| asturians]] i els sectors obrers de les grans ciutats i les regions industrialitzades, sent [[Barcelona]], [[Madrid]], [[València]], el [[País Basc]] i [[Astúries]]les seves principals zones de recolzament.
| |||