Revisió del 17:09, 27 maig 2009 modifica LaaknorBot (discussió \| contribucions) Bots 48.355 edits m Robot afegeix: pl:Émile Zuccarelli ← Edició anterior		Revisió del 18:35, 25 juny 2009 modifica desfés Kxont (discussió \| contribucions) Autopatrullats 130.073 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: Es llicencià a l'[[Escola Politècnica (França)\|Escola Politècnica]]. Fou director general adjunt de les assegurances [[Présence]] abans de dedicar-se a la política com a reacció als [[fets d'Aleria]]. El 1982 fou nomenat vicepresident de l'[[Assemblea de Còrsega]], ~~encaregat~~encarregat dels transports, i diputat a l'[[Assemblea Nacional Francesa]] per l'Alta Còrsega el 1986, escó que va mantenir fins el 2007. El 1989 fou escollit també alcalde de Bastia. Va assolir una forta implantació local i es va oposar fermament als [[nacionalisme cors\|independentistes corsos]], la qual cosa el va fer objectius d'alguns atemptats. Membre de l'ala republicana del [[Partit Radical d'Esquerra]], ha participat en el [[Grup dels Dotze]], un col·lectiu de diputats de dret i esquerra ~~digirents~~dirigents d'empreses. Fou ministre de Correus i Telecomunicacions el 1992-1993 del govern de [[Pierre Bérégovoy\|Bérégovoy]], on defensà el servei públic de les PTT. Després fou ministre de la funció pública, però quan es va dur a terme la reforma de l'Estat i la descentralització en el govern de [[Lionel Jospin]] va dimitir el 27 de març de 2000 perquè considerava que es feia concessions als nacionalistes. Va esdevenir portantveu del MRG sota la presidència de [[François Doubin]], el [[1986]], i després president del partit el [[1989]] – [[1992]]. El 1995 s'oposà a la candidatura presidencial de [[Jean-François Hory]] i es va unir a l'equip de electoral de [[Lionel Jospin]] al [[Partit Socialista (França)\|Partit socialista]]. Després de la derrota de Jean-François Hory, fou nomenat president delegat del [[Partit Radical d'Esquerra\|Partit radical-socialista]] (PRS, ex-MRG) i encarregat de les negociacions electorals amb Lionel Jospin al PS. Línia 11: Principal dirigent de l'oposició interna a [[Jean-Michel Baylet]] al si del PRG, es va apropar al moviment ''republicà d'esquerres'' en defensar la candidatura de [[Jean-Pierre Chevènement]] a les eleccions presidencials de 2002, amb el que compartia la mateixa visió de Còrsega dins al República, alhora que el PRG presentà un candidat que pretenia combatre el comunitarisme, [[Christiane Taubira]]. Força ~~concienciat~~conscienciat en la qüestió corsa, encarna la defensa dels valors republicans contra les derives autonomistes i al separatisme. El 2000 la seva oposició a negociar amb els nacionalistes corsos que refusen condemnar la violència i els atemptats terroristes li valdrà ser exclòs del govern de Lionel Jospin. Després del [[referèndum del 6 de juliol de 2003]] organitzat Còrsega per [[Nicolas Sarkozy]] (amb suport del [[Partit Socialista (França)\|Partit Socialista]] i els principals diaris), fou el principal artífex de la victòria del ''no''. El resultat fou considerat com a un a victòria per la República i un fracàs de Sarkozy, dels socialistes comunitaristes i dels nacionalistes corsos. Línia 19: Partidari d'una Europa federal, democràtica i social, ha apel·lat a votar ''no'' en el referèndum del 29 de maig de 2005 al projecte de [[Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa\|Tractat Constitucional Europeu]] (TCE), tot denunciant-ne el seu contingut ''[[ultraliberalisme\|ultraliberal]] ''<ref> declaració signada amb uns altres dos parlamentaris, Chantal Robin-Rodrigo, diputada dels Alts Pirineus it Joël Giraud, diputat dels Alts Alps, aparegut a [[Le Figaro]] el gener de 2005</ref>. El ''no'' va obtenir el 56% dels vots a Còrsega<ref>[http://www.interieur.gouv.fr Web oficial del ministeri de l'Interior, d'Ultramar i de les Col·lectivitats Territorials </ref>. Per la seva banda, demanà al Govern i al Parlament d'assumir les conseqüències de la victòria del no i tirar enrera una proposició de llei constitucional ~~tendent~~tendint a suprimir l'article de la Constitució francesa segons el qual la República podia ratificar el TCE. Efectivament, si aquest article es manté, un govern podria tenir la temptació d'adoptar el tractat per via parlamentària. A les eleccions presidencials de 2007, va donar suport la candidatura de [[Ségolène Royal]] qui, quan va visitar Bastia el juliol de 2006, es va comprometre a no reobrir el debat institucional a l'illa. Línia 54: * [http://notre.republique.free.fr/biozuccarelli.htm Biografia del web France Républicaine] {{ORDENA:Zuccarelli, Emile}} [[Categoria:Polítics corsos]]

Émile Zuccarelli: diferència entre les revisions