UFO: diferència entre les revisions

El vocalista Phil Mogg, el guitarrista Mick Bolton, el baixista Pete Way i el baterista Andy Parker van formar la banda a l'agost de [[1969]]. Originalment van prendre el nom de 'Hocus Pocus', el grup va canviar el seu nom a UFO en honor del club londinenc on van ser descoberts per Noel Moore, que els va contractar per al seu segell Beacon Records. El seu primer àlbum va debutar en [[1970]] i va anar un típic exemple d'hard rock amb influències de blues i boogie. L'àlbum incloïa una versió heavy del clàssic d'Eddie Cochran "C'mon Everybody". UFO 1 i el seu successor, [[Flying (àlbum d'UFO)|Flying]], van ser reeixits a Japó (especialment el single "C'mon Everybody" queon es convirtiónva convertir en un gran èxit allí) i a Alemanya (la cançó "Boogie For George", també del primer àlbum, va aconseguir el nombre 30 en el rànquing de singles alemany i "Prince Kajuku" d'UFO 2 - Flying va aconseguir el nombre 26), però van generar poc interès a Gran Bretanya i els Estats Units. Conseqüentment, el seu tercer esforç, "UFO Lands In Tokyo" (també conegut com "UFO Live" i "UFO Landed In Japan"), va anar solamentser editat anomés al Japó.

Al gener de 1972 Mick Bolton deixa el grup i UFO busca un guitarrista capaç de proveirproporcionar a la banda un so rockerorocker més estàndard.

Després d'algunes proves amb Larry Wallis (febrer a novembre de 1972) i Bernie MardsenMarsden (de gira amb UFO per Europa i va gravar el demo "Give Her The Gun"), la banda incorpora a [[Michael Schenker]] de [[Scorpions]] al juny de 1973. En una nova companyia, [[Chrysalis Records]], i amb un nou productor, LlegeixoLeo Lyons, UFO grava "Phenomenon" enel 1974, amb un so de guitarres més dur. Schenker tenia solament 19 anys en aquest moment, però ja era un guitarrista respectat. Phenomenon no va ser un clàssic instantani, però contenia molts favorits dels fans com "Doctor Doctor" (posteriorment un èxit menor en la seva versió en viu) i "Rock Bottom" (que s'estenia en viu perquè Schenker es lluís). En la gira de Phenomenon, l'ex-guitarrista de Skid Row, Paul Chapman es va unir al grup però ho va deixar al gener de 1975 per a formar Lone Star.

Després que la banda experimentés amb teclats (durant l'enregistrament de Force It), l'argentí [[Danny Peyronel]] (que posteriorment formaria part de la banda de rock del seu país [[Riff]]), es va unir a la formació a l'agost de 1975. L'estiu següent els va abandonar per a formar The Blue Max. Al juliol de 1976 la banda va contractar al tecladistateclista i segonasegon guitarra Paul Raymond, de Savoy Brown, per al seu disc Lights Out (1977). Aquest àlbum és el cim de la carrera d'UFO i és considerat un clàssic del rock dels 70, contenint cançons com "Too Hot To Handle", "Lights Out", "Alone Again Or" i l'opus de 7 minuts "Love To Love". Amb Lights Out, la banda va rebre crítiques favorables.

Més avanciendavant, aquest mateix any, la banda grava en viu "Strangers In The Night". El disc va ser un èxit de crítiques i comercial i és un dels àlbums dels 70 més influents (juntament amb Live and Dangerous de [[Thin Lizzy]], Alive! de [[Kiss]] i Frampton MengesComes Alive de [[Peter Frampton]]).<ref>[http://www.everyhit.com/searchsec.php Everyhit.com]</ref>

Al febrer de 1982, "Mechanix". Contenia la cançó "Back Into My Life", ded'èxit reduït èxit en elsals Estats Units. Posteriorment aquest any, Pete Way, membre fundador, va deixar la banda per a formar Waysted. Va ser reemplaçat per Paul Gray, baixista ex-Damned & Eddie and the Hot Rods. UFO va llançar Making Contact en 1983, amb un fracàs comercial i de crítiques, el que decideix la separació del grup.

En el 2000, Schenker torna a unir-se a UFO i la banda edita el CD doble "Covenant", que contenia un disc de material nou i un altre de clàssics en viu. ApartMalgrat de lesels remorsrumors constants sobre la posició de Schenker respecte el grup, torna en 2002 per a gravar Sharks. Després de l'edició, deixa la banda definitivament. Mogg, Raymond i Way decideixen reemplaçar a Schenker amb [[Vinnie Moore]].

En el 2004 the la banda edita "You LlauriAre Here" amb Jason Bonham (fill del bateria de [[Led Zeppelin]]) en la bateria.